Habitatge protegit sense trampes
El problema de l’accés a l’habitatge és un dels grans reptes a què s’enfronta Espanya. L’escassetat de pisos, tant de venda com de lloguer, que arriba a nivells crítics en grans ciutats com Barcelona i Madrid, s’ha convertit en un impediment pràcticament infranquejable per a àmplies capes de la població. Les causes que han portat a la falta d’oferta a preus raonables són múltiples i de diversa naturalesa. Van des de la insuficient construcció d’habitatge fins a l’evolució dels salaris a Espanya, passant per l’escassetat d’habitatge protegit. L’impuls d’habitatge de protecció oficial (HPO) és una de les estratègies –per descomptat no l’única– que poden contribuir positivament a pal·liar un problema que afecta greument les capes més joves de la població, que veuen seriosament obstaculitzats els seus projectes d’emancipació.
Precisament l’habitatge protegit ha sigut el protagonista d’un escàndol ben punyent a Alacant. Com va revelar en exclusiva el diari Información, de Prensa Ibérica, en aquesta ciutat es van adjudicar diversos habitatges de manera suposadament irregular a responsables del mateix Ajuntament i del Partit Popular, així com a familiars d’aquests responsables. El cas ha provocat dimissions i en l’actualitat la justícia investiga què és el que ha passat. S’acusa els implicats d’haver-se servit de l’accés que tenen a informació privilegiada i de contactes personals per comprar els habitatges de protecció oficial, una cosa en la qual n’hi ha molts que veuen un clar cas d’amiguisme i corrupció.
El que ha passat a Alacant resulta especialment alarmant si es considera l’abast del problema de l’habitatge. L’HPO que es construeix i s’adjudica a Espanya és, a més, escàs –des de l’any 2015 només s’han construït un total de 86.000 pisos protegits– en comparació amb les necessitats socials estimades pels experts. Per tant, s’han d’exigir a totes les administracions, i en particular a les comunitats autònomes, que són les màximes responsables pel que fa a l’HPO, normes clares així com el màxim rigor i transparència en els processos d’adjudicació dels habitatges protegits. Escàndols com el d’Alacant no s’han de repetir.
Així mateix, s’han de prendre mesures per corregir l’enorme disparitat de criteris i el desconcert normatiu amb relació a l’HPO. L’habitatge protegit és aquell que es posa a la venda o es lloga per sota dels preus de mercat per facilitar l’accés de persones i famílies amb ingressos baixos. Al servei d’aquest objectiu, i no de cap altre, han d’estar les administracions. No tenen sentit les grans diferències que hi ha pel que fa a requisits econòmics, la durada de la protecció oficial o la forma de venda de l’habitatge. Es tracta, com s’ha dit, d’un sistema en què les competències recauen sobre les autonomies, tot i que els municipis i l’Estat també hi influeixen. És lògic, com va determinar el Tribunal Constitucional el 2024, que sigui així, ja que el context socioeconòmic és divers, però s’ha de corregir l’heterogeneïtat de criteris i procediments que hi ha, així com els buits legals i distraccions normatives, que fan possibles les trampes i els fraus que contribueixen a augmentar la desconfiança dels ciutadans en les administracions, així com el seu malestar amb els polítics i la política.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
