La tirania de les ressenyes

Tres persones d’àmbits diferents m’han traslladat experiències insòlites relacionades amb els seus negocis i les ressenyes a internet. Totes elles voregen l’extorsió i, sens dubte, poc o res tenen a veure res amb la satisfacció pel servei rebut o la qualitat del producte comprat.

Les ressenyes són ja el pitjor malson per a molts negocis exposats a la tirania del boca-orella digital. Una desena de males crítiques allunyen el client, només algunes més poden acabar amb qualsevol restaurant o petit establiment hoteler. És igual si les opinions són inventades, desproporcionades o injustes. Allà queden.

Una coneguda treballa planificant casaments. M’explica experiències reals. Cada un dels casaments es converteix en una ruleta russa per a la seva reputació.

És igual la desena de reunions prèvies amb els nuvis i els acords a què s’ha arribat. Si aquell dia hi ha una exigència extra no contemplada i ella posa algun límit, la pluja de ressenyes negatives està garantida.

"¿Saps quants convidats solen anar a un casament?Doncs són capaços de coordinar-se perquè les crítiques apareguin en cascada", m’explica, resignada.

Una amiga treballa en una empresa de càtering. Dos dies després d’un encàrrec, una clienta li va reclamar dues safates que –segons ella– mai van arribar, malgrat que va puntejar l’entrega amb el missatger i en va donar la conformitat. La reclamació no tenia cap fonament, però la meva amiga li va oferir un descompte considerable en la seva pròxima comanda per les ¿molèsties? ocasionades. De res va servir, la ressenya va ser despietada. Setmanes després, va utilitzar el descompte.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Recentment, una ressenya negativa d’un hotel es va fer viral. El presumpte client es queixava enèrgicament de la moqueta a les habitacions. L’hotel va respondre: ni tenien ni havien tingut mai moqueta.

Fatxenderia 2.0.