Europa desconfia de la Xina
Europa desconfia de la Xina /
El projecte xinès d’obrir amb direcció a Europa una nova ruta de la seda topa des de fa temps amb la desconfiança de la majoria dels socis de la Unió Europea, la pressió dels Estats Units per evitar que qualli el projecte i la reconeguda capacitat del gegant xinès per competir en condicions extremadament avantatjoses en la majoria dels sectors. S’hi ha d’afegir la proliferació de casos d’ingerència xinesa en els assumptes interns d’alguns estats i el dubte bastant sòlid que, amb el desenvolupament opac de les noves tecnologies, la Xina ha fet que la seva manera de procedir constitueixi un risc per a la seguretat, per més que les multinacionals del sector ho neguin. Ni la guerra aranzelària desencadenada per Donald Trump i la necessitat d’augmentar la relació amb mercats alternatius han canviat substancialment els dubtes europeus sobre incrementar sense cauteles els intercanvis, amb Ursula von der Leyen entre els més recelosos a fer el pas.
Per al Govern xinès, aprofundir en la relació amb Europa és un objectiu fonamental; per als europeus, una meta no exempta de perills, amb les operacions cibernètiques encobertes en primer lloc. Darrere dels 730.000 milions d’euros dels intercanvis el 2024 s’hi amaga una xifra alarmant per a Brussel·les: un dèficit europeu de 300.000 milions en la balança comercial amb la Xina. Una realitat que alimenta els retrets per la competència deslleial de l’economia xinesa, que opera amb preus imbatibles mitjançant subvencions que dopen la seva capacitat de competir a tots els sectors. Siguin o no exagerades tals sospites, és cert que vicien i condicionen el vincle entre les dues economies.
La multiplicació de viatges de delegacions europees a la Xina no modula la desconfiança entre dos universos amb enfocaments diametralment oposats de les relacions entre els estats i les respectives economies. N’hi ha prou de recordar les crítiques a la compra d’Espanya de servidors de la firma Huawei per emmagatzemar escoltes judicials, pels suposats riscos de seguretat que comporta l’operació: no només ha afegit un ingredient nou al refredament de la relació amb els Estats Units, sinó que l’han deplorat diversos socis europeus, víctimes d’ingerències cibernètiques. Tingui o no fonament la presumpció que la Xina ha multiplicat les intromissions híbrides a Occident, tal amenaça potencial interfereix en una relació comercial que, als dos costats de la divisòria, és l’única que pot atenuar en part els efectes del proteccionisme dels Estats Units en l’economia global.
Per més que la Xina mostri un interès creixent en la seva relació comercial amb Europa, és difícil que els Vint-i-set facin el salt de la prudència a la confiança. L’alarma desencadenada per les inversions xineses en sectors estratègics com les comunicacions o la competència agressiva al sector de l’automoció no fan més que complicar l’alternativa xinesa als aranzels de Trump. Amb el factor afegit de l’aliança estratègica de la Xina amb Rússia, un ingredient que abunda en les reserves dels europeus, el suport a Ucraïna de la qual no està en discussió; una dada sempre present en les expedicions europees que acudeixen a la Xina per tal de fer negocis sense oblidar la seguretat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
