Ianqui, casa’t a Las Vegas
El parc temàtic nupcial, quan el turisme de luxe passa de taca d’oli

Torno a creure en l’ésser humà i que no tot està perdut a l’observar la reacció dels venecians contra el casori acabat de consumar de Jeff Bezos. El refrany "la sort de la lletja, la guapa la desitja" explica perfectament la saturació que pateixen alguns llocs preciosos, envaïts per hordes de parelles que paguen el que faci falta per donar-se el sí, vull amb una postal de fons. Val la pena vendre la teva casa al centre de Venècia i anar-te’n a viure a un anodí polígon industrial de Torí per estalviar-te les esposalles de milionaris que tanquen carrers i places per al seu ús i el dels seus famosos convidats. El parc temàtic nupcial, quan el turisme de luxe passa de taca d’oli. Per si no n’hi havia prou amb els comiats de solters, ara que visca els nòvios. Ja hi ha amants locals que no troben data per casar-se a Mallorca, atesa la demanda d’estrangers que es volen unir els seus destins precisament a l’illa. "El meu somni és omplir de cocodrils els canals de Venècia", deia amb sorna l’escriptora nord-americana Donna Leon, que després de dècades vivint a la ciutat va llançar la tovallola i va buscar refugi a Suïssa fugint dels guiris. A Itàlia s’ha quedat, per sort, el seu comissari Guido Brunetti, a qui imagino somrient al veure els seus veïns en peu de guerra contra l’amo d’Amazon, la seva recautxutada dona Lauren Sánchez i els tres dies d’esposalles organitzades en honor a la segona i tercera oportunitat dels dos. Un convit inoblidable carregat de romanticisme i picades d’ullet a l’afecte veritable, després de signar un ferri acord prematrimonial. "Volem demanar perdó a Bezos, per descomptat que és benvingut", va suplicar l’alcalde conservador de la ciutat davant la mobilització de boicot a les esposalles, que va qualificar de minoritària. Potser ho va ser, però, amb les seves pancartes: "Si pots llogar Venècia per al teu casament, de segur que pots pagar més impostos", o "No hi ha espai per a Bezos", o més clar "Bezos ves-te’n a la merda", i amb les seves projeccions artístiques "FCK BZS" amb làser sobre els palaus, els emprenyats residents van aconseguir arraconar el magne sarau de kardashians i dicaprios en un "lloc segur", lluny del centre. Va lluir molt, però no tant. Yanqui go home, i emporta’t a la teva nòvia.
Nacionalitzar casoris
Acostumats com estem a esmorzar cada matí amb una ocurrència èpica de Donald Trump, espero amb impaciència el dia que anunciï la nacionalització dels casoris d’alt nivell de celebritats nord-americanes. Abillat, per descomptat, amb una gorra en la qual es llegeixi "Tornem a fer grans els nostres casaments". El president de la primera potència mundial hauria de castigar amb algun impost, o fins i tot exiliar, els multimilionaris que es casin a Grècia, a Eivissa o a la Provença podent fer-ho com tota la vida a Las Vegas o als Hamptons. No sé què pintava Ivanka Trump menjant-se les perdius que va servir el segon home més ric del món en aquesta Unió Europea que es va crear "per fotre els Estats Units", segons una citació textual de l’inquilí de la Casa Blanca. Un americà de veritat vota i intercanvia vots a Amèrica. Les vegades que faci falta, en el cas del mateix Donald Trump tres: dues a Nova York i una altra a Palm Beach. No es pot beneir un matrimoni en un continent que "ha estat gorrejant" als nord-americans. És necessari preservar també l’imperi de l’amor del decadent influx europeu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.