Com el primer dia
El escritor y sociólogo francés George Perec. /
Alguns llibres creixen amb el temps. Se salven de l’oblit que corre darrere d’aquell instant fugaç durant el qual constitueixen una novetat. No es queden en el que van ser un cop. Van a més. Els lectors els recorden, els rellegeixen, els recomanen, teixeixen amb ells una xarxa que s’estén a l’espai i el temps. Es tornen llegenda. La vida manual d’ús, de Georges Perec (1936-1982), simbolitza molt bé aquest procés. Gairebé 50 anys després de la seva publicació, la novel·la no deixa d’acaparar conversa, lectors, iniciatives. Entre diumenge i dilluns, a la llibreria La Calders, 101 persones llegiran els seus 99 capítols, el preàmbul i l’epíleg.
Queda lluny i a prop aquell dia de 1978 en què Italo Calvino va rebre la publicació del llibre de Perec com "l’últim veritable esdeveniment de la història de la novel·la". Es van succeir molts fenòmens en la literatura universal des de llavors fins avui, però un no ha deixat de passar des d’aquell any: l’ebullició del llibre. És tan viu com el dia que va veure la llum.
Perec situava l’origen del projecte en un dibuix de Saul Steinberg aparegut a The Art of Living, en el qual es representava un edifici sense façana, que deixava veure l’interior de les vivendes. "El sol inventari dels elements del mobiliari i de les accions representades té alguna cosa d’autènticament vertiginós", afirmava amb referència al dibuix. L’autor francès va començar a treballar en el projecte el 1969, desenvolupant esquemes, i no va acabar fins a la primavera de 1978. "Quan em vaig submergir en La vida manual d’ús era un plaer tan gran... que efectivament es podia tenir moltes ganes de continuar per allà" i escriure’n una segona part, de la mateixa manera que es va fer "la segona part de Tauró o la segona part d’El padrí", va dir en una entrevista per a France Nouvelle el 1979.
Notícies relacionadesLes seves gairebé 700 pàgines donen peu a un encreuament incessant de novel·les dins de la novel·la, nascudes a partir d’un edifici parisenc a l’imaginari carrer de Simon-Crubellier. Al llarg de 99 capítols Perec emprèn una fascinant aventura: l’exhaustiu inventari d’apartaments, golfes, soterranis, trams d’escales, així com de vides, hàbits, obsessions i personalitats d’inquilins, visitants, amics, parents, exinquilins de l’immoble. L’obra batega com una bomba de rellotgeria, i descansa només quan el personatge de Percival Bartlebooth mor al sofà de casa seva, assegut davant d’un puzle, en el moment en què tocaran les vuit de la tarda del 23 de juny de 1975.
Des de fa cinc anys, un dels lectors més entusiastes de l’escriptor francès, Kim Nguyen Baraldi, autor de Por qué Georges Perec (La Uña Rota), homenatja la novel·la quan arriba precisament el 23 de juny. Ho fa adquirint en una llibreria de Barcelona un exemplar de La vida manual d’ús, i deixant-lo al llibreter perquè el regali a un client que hi entri una mica abans de les vuit de la tarda. Cada 23 de juny, a aquesta hora, Kim Nguyen pensa el mateix: acaba de morir Bartlebooth. I la novel·la reviu encara més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
