Com més Trump, menys ‘Amèrica’

Als Estats Units hi ha aquesta capacitat per crear conceptes idealitzats a partir d’una paraula; un clar exemple és la coneguda frase "In God we trust", que dona aixopluc a tots els seus ciutadans, religiosos o no, que professen un credo o un altre; no respon a la paraula God, que durant segles s’havia identificat en tots els idiomes per significar un ser superior, per referir-se a Déu, i en canvi han laïtzat el terme per recollir-hi la força superior que els uneix a tots, que empara el bé comú i que ve a subratllar la necessitat d’un sacrifici individual per anteposar el país, la unió i la força de la raó col·lectiva a partir del sentit comú.

De la mateixa manera, amb la paraula Amèrica i durant més de 75 anys, es volia significar i recollir un ideal de valors que venien a identificar el món occidental. Des de molt abans de la II Guerra Mundial i sens dubte amb el desembarcament de Normandia o en tota la Guerra Freda, Amèrica és una paraula que supera el territori geogràfic en un mapa: la utilitzem per fer referència als valors de llibertat, d’un sistema democràtic a partir dels checks and balances, i uns ideals il·lusionants que ofereixen oportunitats per accedir als somnis, on la confiança en un mateix és possible perquè el respecte a l’esfera de lliure desenvolupament no només és respectada, sinó promoguda, i et convida a prendre risc per perseguir els objectius de cadascú.

S’acostuma a dir que la democràcia a Amèrica (i en aquest punt, utilitzant el terme com a país i també com a ideal) ha sobreviscut durant aquests quasi 250 anys, generació rere generació, sobre la base no precisament de l’harmonia, sinó a partir del conflicte (i a vegades, d’alta intensitat) mediatitzat, generalment, per aquests valors compartits (shared values i common good).

No obstant, sembla que els Estats Units hagin dimitit d’aquesta visió. Potser tot va començar amb aquesta campanya enyoradissa que renuncia a la vigència d’aquesta accepció del terme Amèrica. Es volen recordar unes circumstàncies i un moment que –segons la mateixa campanya del Make America Great Again– semblaria que s’està acceptant que ja no existeixen. Només amb el sol fet de reclamar el retorn a la Gran Amèrica, potser ja està partint de la idea que no només ja no és gran, sinó que aquella accepció, aquella Amèrica ja no existeix.

Des d’aquest costat de l’Atlàntic, és indubtable que aquesta accepció del terme Amèrica com a voluntat de llibertat, pau, progrés i lliure competència està en plena crisi. El president dels Estats Units hi ha renunciat. Alguns ho veuen com una oportunitat per a Europa per liderar la defensa d’aquests valors i significar-se en la promoció de les llibertats, la llibertat i la igualtat. En tot cas, seria greu que a Europa –tant a escala de la Unió com a escala de cada un dels seus membres– hi arreli aquest discurs i aquests missatges ultres, populistes, que provoquen precisament el contrari dels valors que diuen defensar i promoure.

Notícies relacionades

Error del sistema

‘Madrilenyisme’ a Barcelona

El Liberation Day no passarà a la història precisament com el dia que l’accepció del terme Amèrica es va veure reforçat en aquests ideals de llibertat i voluntat de progrés i confiança, de creació d’un espai on els somnis es poden aconseguir a partir de l’esforç i el respecte.

Diu la llegenda que, cap al setembre del 1787, en una ocasió que James Madison sortia de la Convenció Constitucional, una senyora se li va apropar per preguntar-li si els delegats de la Convenció s’havien decidit per una monarquia o una república, i Madison va respondre-li: "Una república, madam, si poden vostès conservar-la" ("A republic, madam, if you can keep it").