Els 90 van fer mal

Notícies relacionades

El món és una mica més lleig

Compromís per Barcelona

Eren anys en què tocava obrir-se camí al mercat laboral a cops de colze. En els quals ser mare es portava gairebé en la clandestinitat, per no donar munició als que clamaven pel nostre retorn a casa... i sense sortir-ne gaire. Anys en què s’arribava a justificar l’augment de sou a un home perquè tenia família i la congelació salarial d’una dona... perquè tenia marit. Anys en els quals, com tants apunten es podia parlar de tot. Llàstima que aquest tot, en una clara confusió entre llibertat i privilegis, inclogués tota mena d’acudits i comentaris masclistes cap a les companyes o subordinades. Eren anys en què la promoció laboral d’una dona despertava sospites immediates d’haver-se aconseguit gràcies al bell art de la fel·lació (que, per descomptat, no s’anomenava així). Tot i que no es descartava la possibilitat d’aquesta temible, injuriada i penalitzada ambició femenina. Ai, l’ambició. En elles era cosa d’harpies. En ells, provocava admiració. Per cert, eren anys en què podies sentir-te molt sola, perquè hi havia coses de les quals no sempre es parlava. A la selva laboral dels 90, la sororitat femenina funcionava a mitges.

Estimades joves, tot i que alguns semblen entossudits en fer-vos mirar al passat, l’ahir no és un horitzó, només el record d’una cursa d’obstacles esgotadora. La felicitat més gran és haver superat uns anys en què hi havia tant per fer, i es va fer. Millor mirar cap endavant, i que ningú us robi els èxits.