Memoràndums inviables

Ucraïna reclama que no es discuteixi la sobirania de les parts del seu país avui ocupades per Rússia, garanties de seguretat futures per part d’Occident i llibertat per fixar la seva política d’aliances militars i econòmiques. És a dir, el reconeixement d’una victòria davant els intents d’ocupació i satel·lització per part de Rússia que difícilment acceptarà mentre porti la iniciativa bèl·lica. Per la seva banda, el memoràndum d’exigències rus entregat a Ucraïna reclama que accepti perdre el 20% del seu territori, limitacions sobre la sobirania del que quedés del seu país (el diktat de Putin pretén blindar l’oficialitat de la llengua russa i la presència de l’Església ortodoxa fidel a Moscou, fixar quan se celebrin eleccions i quines forces polítiques poden ser legals) i deixar el país indefens (renúncia a l’OTAN, a l’ajuda militar occidental i desmantellament de part del seu Exèrcit) davant qualsevol futura nova reclamació russa, que l’experiència mostra que tard o d’hora acabaria arribant. Simplement, una capitulació, una rendició inacceptable per al país agredit al qual es demana que entregui fins i tot territori que encara manté a les seves mans amb un cost de milers de vides.

La carta de condicions russa requereix una condició prèvia: la victòria sense pal·liatius en el camp de batalla. Cosa que explica la continuïtat de les ofensives i els atacs a la població civil de Putin, inassequible a les exigències nord-americanes. Tot i que els afalacs de Trump al president rus hagin donat pas a la desbocada opinió que "Putin s’ha tornat boig", el cert és que el president de Rússia continua manejant amb habilitat i astúcia el desig de Trump d’aparèixer com un pacificador, de quedar alliberat de les seves obligacions amb Europa i de trenar una aliança privilegiada amb Moscou per allunyar-la del suport estratègic de la Xina. Els cops de mà ucraïnesos contra bases de bombarders estratègics a milers de quilòmetres de les seves fronteres i ponts de significació estratègica, entre dissabte i ahir, no van impedir el desenvolupament de les negociacions. Tampoc suposen un canvi de cicle en el conflicte bèl·lic. Però sí que posen de manifest la capacitat d’Ucraïna de seguir dempeus, sobretot si continua comptant amb col·laboració o acceptació externa en aquestes operacions.

El cansament del president dels Estats Units, Donald Trump, pot portar-lo a imposar noves sancions a Rússia o més aviat, vist el seu objectiu final de distingir-la com el seu nou aliat, a desentendre’s de les negociacions però també, definitivament, de qualsevol suport a Ucraïna. Aquesta fia el futur pròxim a una cimera Zelenski-Putin amb Trump i Erdogan d’intermediaris, amb més expectatives de deixar en evidència la falta de voluntat negociadora russa que d’aconseguir una proposta raonable. Tot i que en aquesta equació falta un component; els aliats a qui els EUA demanaran en la pròxima cimera de l’OTAN més despesa en defensa i que estan cada vegada més disposats a fer-ho, però per frenar les ambicions russes.