Travessar el dia

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

30 de maig del 2025. 01:33

0 Comentaris

EPE

M’agrada acudir a l’origen de les paraules, la "raó de la seva existència, de la seva significació i de la seva forma", segons la definició del Diccionario de la Real Academia Española (RAE). Ho faig amb freqüència, el mateix que busco sinònims per no repetir termes o evitar l’ús dels que em resulten antipàtics o malsonants, ja que el llenguatge conté tota la bellesa i tot el terror en què es resumeix la vida, com diuen els versos de Mary Oliver. Una de les últimes, de les més recents, la procedència de la qual he rastrejat ha sigut dia. És una veu que prové del llatí dies, que deriva al seu torn de l’arrel indoeuropea dyeu, que es refereix a "la llum del cel" o "el sol", i també a "déu". D’aquí al "període de 24 hores, que correspon aproximadament al temps en què la Terra dona una volta completa sobre el seu eix", la seva primera accepció al diccionari. La meva curiositat per la procedència d’aquesta paraula sorgeix de la relectura que, des de fa un mes aproximadament, estic fent de l’obra de Carmen Martín Gaite. A qui va ser el seu marit, Rafael Sánchez Ferlosio, pare de la Marta, la filla que tots dos van perdre, a qui van plorar sense consol possible, ni tan sols en l’escriptura, no li agradaven els aniversaris, ni els culturals ni cap. Però aquest any, 2025, l’autora de Retahílas hagués arribat al segle, i mereix ser celebrada, reivindicada, el mateix que la seva coetània, Ana María Matute. Amb aquest propòsit, Siruela, última casa editora de Martín Gaite, ha volgut donar forma a un llibre col·lectiu en què diferents perfils creadores, escriptores, dramaturgues, fotògrafes, periodistes, facin constar l’empremta que va deixar en elles com a lectores, fins a modelar, sense condicionar-la, com enyorada interlocutora, la veu pròpia de totes elles. En aquestes pàgines estic, em trobo, escrivint-les després d’haver repassat, amb propòsit il·luminador, la narrativa de Martín Gaite, Carmiña per als molts amics que va tenir, els continua tenint. Així he descobert que dia, sense accent, no és una errata sinó la funcionalitat d’aquestes tres lletres com a prefix creador de vocables, ve del grec antic i significa "a través de". Ho explica ella quan assegura que el logos "és l’únic instrument amb què podem explicar: no tenim cap altre bisturí –ni n’hi ha– capaç de penetrar, separar i travessar el bosc embolicat de realitats pel qual caminem desorientats, indagant, ensumant, mirant d’avançar i que se’ns ofereix en milers de suggeriments com perenne objecte de diàleg". I se’m va acudir, trastejant amb les paraules, aquesta "joguina que sempre agrada i mai s’espatlla", en definició de Carmiña, que és bonic que el principal propòsit de la meva vida sigui ara travessar el dia, que les 24 hores que la Terra tarda a fer una volta completa sobre el seu eix transcorrin sense turmentar-me, sent capaç fins i tot de disfrutar del temps perdut, "el més bonic a la vida", segons la bona opinió de Pepe Mújica, i compartir amb persones que apropen la bellesa i allunyen el terror, amb la consciència tranquil·la, però també desperta, sabent i denunciant que a 3.500 quilòmetres d’on visc s’està cometent un genocidi i el món, els anomenats líders, ho ignoren, aparten la vista, trien mirar a una altra band.