La relliscada
Ai, qui maneja la teva barca, Melody

Ja no et pots riure ni d’Eurovisió, un assumpte d’Estat. Nosaltres el segle passat teníem per costum els germans burlar-nos els uns dels altres quan fèiem una espifiada molt grossa o perdíem al parxís, al crit de "guayominí zero points". Guayominí era el Regne Unit, que sempre donava res i menys a Espanya en les votacions del concurs televisiu. Segons el meu pare, per motius polítics ancestrals, com Portugal ens recolzava a nosaltres per simpatia, i les repúbliques bàltiques s’elegien entre elles per gèlida afinitat.
També cantàvem al nostre progenitor "ay quién maneja mi barca, quién, que a la deriva me lleva, quién" quan es perdia conduint pels afores de Saragossa camí de les vacances a València, tots els estius igual, a l’anada i a la tornada. Encara entonem la lletra de Remedios Amaya, eurovisiva que va quedar última amb zero points empatada amb Turquia i anys després es reivindicaria com una artistassa, si surt una autoritat a la palestra amb una marcianada. Verbigràcia, Pedro Sánchez fa uns dies elevant a la categoria de problema de política internacional de primer ordre un festival hortera. Posar Gaza, el televot i el pèrfid Govern d’Israel en una discussió sobre un certamen al qual podies no haver anat, i que has perdut per golejada, és la nova i sorprenent forma de conspiranoia que ens quedava per veure. L’any passat al president socialista li va encantar l’horrorós tema Zorra amb què Nebulossa va representar Espanya i també va quedar a la cua, devia ser el patriarcat. Amb Feijóo, obligat pels seus a "il·lusionar" fins a extrems impossibles, guanyarem Eurovisió.
El sionisme ha bufetejat Sánchez a la cara de Melody, la participant per Espanya. Això, i que la seva cançó podia perfectament no agradar. Potser la jove artista sevillana va cantar Esa diva sense sentiment, no totes són Remedios Amaya. Potser no se la va creure. Resulta incongruent defensar que "una diva es valiente, poderosa" i "resurge bailando" a l’escenari, i després tancar-se a casa perquè has fet antepenúltima. Espellifada a l’aeroport i dolguda amb el món una setmana després com si l’haguessin enviat a la guerra i no a un xiringuito musical a què es va presentar voluntàriament. També això ho estem pagant a la televisió pública, l’atenció a una enrabiada adolescent en horari de màxima audiència. Al·ludir a la salut mental i a la conciliació familiar per justificar una fugida poc professional i pròpia de principiants clama al cel, a veure quina mare es pren nou dies per recuperar-se d’una decepció laboral i no es troba amb la liquidació a la tornada. Amb el mateix nivell d’autocrítica que exhibeix Pedro Sánchez, va saltar contra els programes que s’han fotut de la seva aventura, assenyalant sense assenyalar Broncano. Ja no et pots riure ni d’Eurovisió. No sé qui maneja la barca i la carrera de Melody, deuen ser els Advocats Cristians, tan escassos de gràcia i que compten amb els dits d’una mà els temes susceptibles de conya que no els afronten. Melody, filla, quin mal perdre que tens. No et prenguis les coses tan seriosament, eres més graciosa de petita amb la cançó dels goril·les. Que per cert, segons han comprovat els científics, són animals amb un sentit de l’humor i una capacitat per a la burla envejables.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.