Ja en la primera reunió del Consell Executiu després de la constitució del Govern presidit per Salvador Illa, el punt de l’ordre del dia més destacat va ser el compromís de reactivar la llei de barris aprovada pel tripartit el 2004. Després de set convocatòries que van mobilitzar 1.900 milions d’euros i van beneficiar 140 localitats que van veure transformat el seu paisatge urbà, aquesta iniciativa pionera va caure víctima de les retallades de despesa pública durant el període d’austeritat del Govern d’Artur Mas, i la seva continuïtat va quedar limitada a plans de barri d’iniciativa estrictament municipal (com el de Barcelona, iniciat el 2017 i que l’actual consistori ha renovat fins al 2028). Ara el Govern ha anunciat que el mes de juny es llançarà la primera convocatòria del nou Pla de Barris i Viles, amb què es planteja destinar entre el 2025 i el 2029 1.600 milions d’euros (mil a càrrec de la Generalitat i la resta aportats pels municipis) als barris amb una renda inferior a la mitjana de Catalunya i que compleixin determinats indicadors de vulnerabilitat social.
El nou pla recupera la filosofia del projecte inspirat al seu dia per Pasqual Maragall. Compensar l’acumulació de situacions de desigualtat a determinats barris, fet que no fa més que perpetuar-les i reproduir-les si no s’atura, amb una millora de les condicions de vida, un procés de segregació social que no fa més que retroalimentar-se. L’actuació del Govern als barris més oblidats no va començar des del no-res el 2004. Però sí que es va fer un gir a la política en gran part clientelar aplicada fins aquell moment. De competir amb els governs locals des de la plaça de Sant Jaume es va passar a col·laborar-hi, fent-los responsables d’identificar les necessitats, proposar plans integrals d’actuació i cofinançar-los en funció de la seva capacitat financera. I aquest és de nou l’enfocament proposat, una altra vegada amb un exalcalde com a president de la Generalitat i amb qui es recupera un vell lema maragallià: "El veritable patriotisme és el barri endreçat". La presentació del pla va congregar alcaldes, diputacions i organitzacions municipalistes de diferent signe, convocades a presentar les seves candidatures a beneficiar-se del programa.
Sí que és una novetat el canvi de necessitats i prioritats. Si el 2004 encara era imperativa la dignificació d’espais urbans que arrossegaven dèficits de l’urbanisme dels anys 70, els alcaldes demanen ara posar el focus en l’habitatge. El Pla de Barris és només una part d’un conjunt de polítiques que ha d’incloure des de la creació d’un parc d’habitatge assequible fins a la de transport públic, equipaments escolars i sanitaris o serveis municipals bàsics finançats pel pla d’obres locals que aquest any estarà dotat de 100 milions d’euros. No pot substituir-les, però sí complementar-les, específicament en la rehabilitació de l’habitatge, a la qual la disponibilitat de fons europeus hauria d’haver donat un impuls que ha quedat frustrat en part per la dificultat d’emprendre els projectes sense un adequat suport institucional. Aconseguir barris dignes, segurs, que no siguin un fre per a la igualtat d’oportunitats i amb serveis públics de qualitat és efectivament, patriotisme. I un antídot, més efectiu que qualsevol cordó sanitari, per a la sensació d’abandonament que exploten els que només saben agitar el fals patriotisme del rebuig i la por.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
