Yuval Raphael, representante de Israel en Eurovisión 2025 /
El popular concurs musical organitzat des de 1956 per la Unió Europea de Radiodifusió (UER), una aliança supranacional d’emissores públiques, va ser concebut en els seus orígens com un esdeveniment apolític els objectius del qual eren promoure per mitjà d’un espai d’entreteniment conjunt la unió i la reconciliació entre europeus i l’enfortiment d’una identitat comuna, la cooperació en l’àmbit cultural i tecnològic i el desenvolupament de la indústria musical de la regió. El seu caràcter apolític va permetre que en el seu moment Espanya, que llavors era una dictadura, comencés a participar en aquest concurs l’any 1961. El requisit per participar-hi, per tant, no té a veure amb el tipus de règim sinó amb l’afiliació a l’UER i amb el compliment de les seves normes.
No obstant, el concurs no sempre s’ha mantingut al marge de la política. En aquest sentit, el 2022 Rússia en va ser exclosa, tot i que no formalment, no per la invasió d’Ucraïna –no ho havia sigut el 2014 per la de Crimea– sinó perquè l’UER va considerar que les emissores públiques russes estaven violant els valors de servei públic a l’actuar com uns instruments de propaganda de Putin. Malgrat això i potser de manera errònia, el veto va ser interpretat com una sanció política, una interpretació que es va veure reforçada quan l’exclusió es va estendre a Bielorússia, aliat del Kremlin, pels seus atacs a la llibertat de premsa. En el cas concret d’Irsael, malgrat les crítiques per l’actuació del seu govern en la guerra de Gaza, no hi ha hagut exclusió del certamen, i si el país hi continua participant és perquè l’UER considera que els seus mitjans de comunicació públics són independents del govern i que la seva missió no és la de sancionar les actuacions dels seus dirigents. Una posició, no obstant, que no és unànime i de la qual RTVE es va desmarcar al sol·licitar un debat intern sobre la participació d’Israel en aquest popular concurs televisiu, sol·licitud que fins ara no ha sigut atesa.
Malgrat la polèmica, l’UER ha continuat defensant la neutralitat del festival i ha prohibit fer declaracions explícites, raó per la qual, després que en la segona semifinal els comentaristes espanyols esmentessin les víctimes palestines de Gaza, va amenaçar amb sancions econòmiques si aquests comportaments es repetien a la final. A la qual cosa, just abans de l’inici de la final RTVE, va respondre desafiantment amb l’emissió del missatge "Davant els drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina". Un missatge que no només entra en contradicció amb la neutralitat política exigida per l’organització d’Eurovisió, sinó que alinea els mitjans públics espanyols amb la posició del seu govern, militantment propalestí, i qüestiona així la independència del govern exigida per l’UER. Per no esmentar la decantació dels mitjans públics en favor d’un dels bàndols en conflicte i l’oblit de les víctimes del bàndol israelià, entre elles la mateixa representant en el concurs. Un oblit que el vot popular espanyol possiblement ha mirat de compensar atorgant a Israel la màxima puntuació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
