Una legislatura sense lleis

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Potser la clau d’una legislatura no estigui tant en fer moltes lleis com en el fet que les que s’elaborin siguin bones. Més que la quantitat, l’important és que les normes aprovades siguin les que precisa el desenvolupament democràtic i social d’un país i el benestar de la seva ciutadania. Però entre que s’aprovin moltes normes legislatives i que no en surti del Congrés dels Diputats pràcticament cap, va un abisme. El que separa els moments recents en què a Espanya es van arribar a rècords legislatius, que s’utilitzaven per remarcar que els pactes de Govern anaven vent en popa, de l’actual sequera que marca, precisament, que els acords d’investidura que van portar Pedro Sánchez a la Presidència del Govern tenen escassa plasmació a la pràctica política i parlamentària del dia a dia. En el primer trimestre del 2025 només es va aprovar una llei, la de desaprofitament alimentari, i es van convalidar quatre reials decrets. No hi ha hagut més normes perquè l’Executiu ha evitat la seva tramitació parlamentària, ja que no tenia prou suports per aprovar-les.

El cas més anòmal és el dels pressupostos generals. El Govern ni tan sols ha enviat al Congrés el projecte dels comptes per al 2025. Ni es van aprovar els pressupostos del 2024 ni s’han presentat a debat els de l’any en curs i es continua treballant amb la pròrroga dels pressupostos del 2023. Si la dels pressupostos és la llei més important que l’Executiu ha d’aconseguir que el legislatiu aprovi cada any i això no ha passat en els dos últims, la debilitat governamental queda més que patent. És cert que no és imprescindible per al normal funcionament de l’Estat que es renovin els comptes, però és molt convenient que es faci, més encara quan les estructures del comerç i l’economia internacionals trontollen com a conseqüència de les decisions de Donald Trump.

En les legislatures anteriors, en les quals Sánchez també depenia del suport dels seus socis de Govern, el president va tenir una capacitat més gran de joc polític perquè el nombre d’escons del PSOE i els seus aliats no era tan ajustat. Però en l’actual legislatura només que falli un dels grups, per pocs diputats que tingui, la suma no surt. La situació és més greu, si fos possible, en un país en què Govern i PP han demostrat en massa ocasions la seva incapacitat per arribar a acords ni, si més no, quan estan en joc assumptes d’Estat. De fet, els populars busquen enfortir la seva posició política al veure com juguen amb la debilitat de Sánchez grups que se suposa que recolzen la continuïtat de l’Executiu. A aquesta licitació, qui s’ha entregat amb més ímpetu és Junts, però també Podem, que ha iniciat la seva pròpia batalla contra el Govern i els seus antics companys de Sumar.

Res fa pensar que Sánchez hagi de caure, no existeix ara una majoria alternativa per a això, ni que hagi d’avançar les eleccions, els sondejos li afavoreixen. Aquesta realitat, que no hi ha eleccions a la vista, i la necessitat d’una estabilitat política més gran haurien de portar als partits, des del PSOE al PP passant pels minoritaris, a plantejar-se responsablement quina lògica té rebutjar mesures que garanteixen el progrés i el benestar de la ciutadania per una lluita partidista moltes vegades sense sentit.

Temes:

Govern PSOE Editorials El Periódico

Inicia sessió 0 Comentaris