A contrallum

Buscant bosses per a cadàvers

2
Es llegeix en minuts
sabana

sabana

Una amiga molt jove, que treballa de dependenta en la secció de roba femenina d’uns grans magatzems, em va explicar que una vegada una senyora li va preguntar si tenien sudaris. La meva amiga, una mica desconcertada, va trucar al cap de planta per fer-li aquesta pregunta.

–¡No, no tenim sudaris! –li va contestar, irritat.

La clienta, va continuar la meva amiga, va fer mitja volta, insatisfeta, deixant al seu pas una olor com de perfum podrit.

Això em va fer pensar. Un sudari, en definitiva, no és més que un tros de tela en el qual s’empaqueta el difunt (o a la difunta: el genèric tampoc funciona amb els morts i les mortes). Pot servir un llençol. De fet, és famós el Llençol Sant, en el qual se suposa que es va embolicar el cos de Crist i que em sembla que es venera a Torí. Però pot utilitzar-se també un vestit del finat o finada. Conec gent que va demanar ser conduïda a la tomba amb el vestit amb què es va casar. Antigament es guardava el vestit de boda perquè es tractava d’un objecte molt simbòlic i adequat per emprendre el viatge a l’altre món. Avui es llencen perquè ens divorciem molt i perquè els teixits, com els matrimonis, també tenen obsolescència programada.

No vaig ser capaç, en tot cas, d’imaginar un establiment especialitzat en la venda de sudaris, tot i que potser seria un negoci. Malgrat això, vaig ensumar a internet, concretament a Amazon, i el primer que es mostrava davant la demanda de sudaris eren camises amb protecció per a les taques de suor. Curiosament, totes per a homes. Poc després, a la mateixa llista d’articles en venda, apareixia un "sudari infantil biodegradable" que venia en paquets de cinc unitats per 34,50 euros. No crec que fossin mortalles per a nens morts, no ho sé, potser es tractava d’una mena de bolquer per a infants. Finalment, ja cap al final, sí que oferien paquets específics de bosses per a cadàvers "100% compostables" per uns 39 euros la unitat.

Notícies relacionades

Una mica confós per les troballes, vaig telefonar a la meva jove amiga per informar-la de les meves indagacions digitals i es va posar a plorar perquè en aquell temps, em va dir, havia pensat molt en aquella estranya clienta i havia arribat a la conclusió que estava morta.

–D’aquí l’olor de perfum podrit que exhalava –va concloure.

Temes:

Internet Amazon