Augmenta el pessimisme
El pessimisme sobre la situació del país es va estenent com una taca d’oli en l’ànim de la ciutadania, com reflecteix el sondeig de GESOP per a EL PERIÓDICO i els diaris del grup Prensa Ibérica. Si més del 60% dels enquestats consideren que ni el present ni el futur immediat brinden motius per a l’optimisme, és probable que es degui, en bona mesura, a l’ambient de fustigació política que es viu a Espanya i que impedeix de vegades apreciar que també hi ha raons per a l’esperança. No cal oblidar, no obstant, que l’enquesta es va realitzar la primera setmana de desembre, un mes després de la dana que va arrasar València i les conseqüències de la qual en la pèrdua de vides humanes i en el desastre econòmic i social continuen presents. És probable que la commoció que va causar aquesta catàstrofe i la sensació d’incompetència dels polítics s’hagi reflectit en l’estat anímic dels enquestats.
Aquesta pot ser també una de les raons, a més de les causes judicials que emboliquen el Govern, per les quals la valoració de l’Executiu ha empitjorat des de setembre, situant-lo en un els moments més crítics dels últims dos anys. Pot ser també el motiu de la caiguda en la puntuació a Pedro Sánchez, que és ara d’un 3,7. Tot i així, és millor que la del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que només arriba al 3,5. Aquesta dada i el fet que Sánchez sigui el més avalat per continuar sent president –el 24,1% el prefereix davant el 18,3% que optaria per Feijóo– no impedeix, no obstant, que sigui el PP el partit que se situa en primera posició en estimació de vot, gairebé tres punts per sobre dels socialistes. Si se celebressin ara eleccions generals, els populars, que es quedarien entorn dels 137 escons que tenen actualment, podrien governar, però necessitarien el suport de Vox, l’únic partit que registra una forta pujada, al passar de 33 diputats a tenir-ne entre 45 i 49. La suma de PP i Vox donaria, aquesta vegada sí, la majoria absoluta.
L’ambient és pessimista i els resultats del sondeig tampoc són esperançadors per a cap dels dos grans partits. Als socialistes els va malament perquè perdrien el poder, no pugen en intenció de vot ni en escons i els seus socis de Sumar, al costat de Podem, baixarien de 31 a 15 o 19. Però tampoc el PP, que arribaria a la Moncloa, tindria motius per a l’entusiasme al fracassar, amb el repunt de Vox, l’estratègia dirigida a aglutinar en les seves sigles el vot de tota la dreta. A tres anys de les eleccions generals, aquest escenari hauria de portar populars i socialistes a una profunda reflexió. El seu afany a polaritzar la política només genera, pel que es veu, un descoratjament que impedeix observar objectivament la situació del país. És clar que hi ha problemes greus, com la carestia de la vida i la vivenda, que ens afecten a tots, tot i que encara més als menys afavorits. Però si el PSOE i el PP continuen allunyant-se de la centralitat i no es concentren en la recerca de solucions –i de pactes– per resoldre les dificultats reals de la ciutadania, la desafecció anirà en augment i, amb ella, continuaran creixent les alternatives més radicals. S’ho haurien de pensar, perquè aquí el risc ultra encara no acaba d’arrelar, però està florint perillosament en països del nostre entorn.
