Editorial

El debat sobre el lloguer de comerços

Les lliçons encara provisionals sobre la regulació en el mercat residencial hauran de ser tingudes en compte

2
Es llegeix en minuts
El debat sobre el lloguer de comerços

És freqüent haver de lamentar a Barcelona, com en moltes altres ciutats, el tancament de comerços de proximitat, els de tota la vida, alguns de realment emblemàtics. Molts són substituïts per grans franquícies o, per exemple, per botigues dedicades al turisme. La causa és ben senzilla: les botigues tradicionals no poden suportar l’encariment dels lloguers, que fa que els negocis que fa temps eren rendibles, o almenys sostenibles, deixin de ser-ho. O també pot ser que mantinguessin una oferta comercialment ja caducada. Aquest fenomen, que no és nou, va transformant el paisatge urbà, per a disgust dels comerciants que han d’abaixar la persiana dels seus negocis, però també dels veïns de la zona, que veuen com els seus carrers i places perden personalitat i prenen un aspecte anodí i impersonal.

A fi d’intentar posar fre a la constant i excessiva pujada dels lloguers, causa principal del tancament dels comerços, l’Ajuntament de Barcelona es planteja acordar amb el Govern i amb la Generalitat un sistema que reguli els lloguers dels locals comercials a la capital de Catalunya. Es tractaria, a grans trets, de traslladar a l’àmbit dels comerços una política similar a la que s’ha començat a aplicar en el cas de la vivenda, basada en la intervenció del mercat per part de l’administració per imposar límits als lloguers. Qui ha impulsat el debat sobre la necessitat d’una regulació d’aquesta mena ha sigut el grup d’ERC, a través d’una proposició en la comissió d’Economia de l’ajuntament. Els republicans van rebre el suport dels Comuns i del govern municipal (PSC), mentre que el PP i Vox s’hi pronunciaven en contra i Junts optava per l’abstenció. Des de l’ajuntament s’ha considerat positiu i necessari aquest debat, mentre es reconeix que es requereix una anàlisi en profunditat abans de dissenyar una política concreta per intentar aturar la pujada dels lloguers. Per tant, falta molt per saber com pot ser la regulació, si finalment es produeix, dels preus dels locals comercials. Caldrà determinar, per exemple, si es vol intervenir en el conjunt de la ciutat o només en les zones que pateixen una especial pressió; si es vol que afecti tota mena de negocis sense distinció, siguin de la mida i del sector que siguin; i encara s’haurà d’elaborar el mecanisme específic que estableixi els preus màxims.

Tot i que encara ens trobem en l’inici del debat, sembla lògic fixar-se en els resultats que està començant a donar la regulació que s’aplica en el cas de les vivendes. Malgrat que la consellera de Territori, Sílvia Paneque, s’ha mostrat satisfeta pel balanç inicial, són moltes les veus que posen en dubte la seva eficàcia. S’argumenta, en aquest sentit, que, si bé el límit als lloguers pot, fins a cert punt, ajudar a contenir els preus, provoca, per contra, una reducció massiva de l’oferta de vivenda. Això passa perquè molts propietaris de pisos abandonen el mercat de lloguer permanent i opten pel lloguer de temporada, que implica notables inconvenients i perjudicis a aquells inquilins que es veuen forçats, per necessitat i davant la falta d’oferta tradicional, a haver d’acceptar-los. Per tant, s’haurà d’actuar amb molta prudència abans de prendre una decisió sobre la nova regulació que es comença a proposar. Encara seria pitjor un paisatge de persianes baixades.