La crisi canària, una qüestió d’Estat

Buscar solucions a la crisi migratòria que està patint les Canàries en els últims mesos amb la constant arribada de pasteres des de les costes africanes és l’objectiu principal de la reunió que mantindran avui a La Palma el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president canari, Fernando Clavijo. Una trobada imprescindible que Clavijo reclamava des de fa setmanes i que Sánchez ha anat retardant incomprensiblement.

No serà fàcil, no obstant, trobar la via per resoldre un problema que afecta ara particularment aquest arxipèlag, però que anteriorment van patir altres punts calents del Mediterrani, no únicament a Espanya. Tampoc ajudarà a buscar sortides a l’emergència canària el fet que la qüestió migratòria s’hagi convertit en un més dels cavalls de batalla que enfronten el Govern i l’oposició, quan l’única manera d’afrontar-lo, i no hi ha solucions màgiques, és des de la unitat de les forces polítiques i comptant amb la col·laboració de les comunitats autònomes.

El trist resultat de la reunió que van mantenir a Tenerife el 10 de juliol passat representants del Govern i els consellers autonòmics mostra com és d’espinosa aquesta qüestió. Canàries acull a 5.500 nens immigrants, que resideixen en centres que estan col·lapsats, al 300% de la seva capacitat, i això malgrat que se n’han obert 50 de nous l’últim any, i el lamentable "èxit" d’aquella reunió va ser el repartiment de 347 menors no acompanyats. És a dir, no es va resoldre res, perquè les Canàries segueixen havent de gestionar en el límit de les seves capacitats l’assistència a aquests joves mentre continuen arribant més pasteres a les seves costes. L’intent del Govern d’aprovar una reforma de la llei d’estrangeria per garantir una distribució equitativa i obligatòria d’aquests menors va fracassar per l’oposició del PP. Ara, Clavijo, que governa en coalició amb els populars, demana a Sánchez que fixi per decret aquest repartiment com a solució d’emergència a una situació extrema. El Consell de Ministres podria fer-ho la setmana vinent. Per intentar frenar aquesta afluència d’embarcacions a les costes canàries, el president viatjarà en els pròxims dies a Mauritània, el Senegal i Gàmbia.

La reclamació del Govern canari no pot ser desatesa. No només per unes raons humanitàries, que clamen al cel, sinó també per raons polítiques i de solidaritat. Som la frontera sud de la UE i aquesta hauria de ser més sensible a les situacions dramàtiques que genera la constant afluència de migrants, però no deixa de sorprendre que s’exigeixi a Brussel·les el que sembla impossible d’afrontar aquí. De fet, el PP està veient aquesta crisi humanitària com un nou front contra Sánchez. No es pronuncia sobre el decret d’acollida de menors, que les Canàries reclamen i les altres comunitats en les quals governa volen evitar, i ho justifica en la necessitat d’una política "real, efectiva i integral". Segurament una cosa així és necessària, però mentrestant convindria resoldre la situació concreta de les Canàries. Govern i oposició han d’abstreure’s de la seva habitual malvolença, pensar en com afrontar aquesta emergència i deixar les seves batalles per a assumptes en els quals es jugui menys amb el benestar immediat de les persones. Perquè aquesta, no s’enganyin, sí que és una qüestió d’Estat.