De la baralla a la ganivetada

Ja fa dos anys que els cossos policials van alertar de dos fenòmens connectats entre si. Després del parèntesi de la pandèmia, van topar amb un increment de les baralles nocturnes, multitudinàries i amb un grau de violència sorprenent, dirigida fins i tot cap als uniformats. Una cosa que en un primer moment es va analitzar com un efecte de descompressió després del confinament, o una expressió del malestar emocional acumulat durant aquell període. Però amb aquesta explicació ja no n’hi ha prou davant un increment de l’agressivitat al carrer que s’ha mantingut, ha crescut i incorpora moltes altres formes de violència, com la sexual. En aquest repunt, la progressiva extensió de l’ús d’armes blanques ha afegit un element de virulència a aquests incidents. Portar una navalla o qualsevol altra arma punxant a la butxaca fa molt més probable que una baralla o un atracament acabi amb ferits greus o morts.

En el cas de la ciutat de Barcelona, els responsables de seguretat han fet sonar les alarmes els últims estius i especialment entorn de les dates que coincideixen amb festes populars com, d’aquí a un mes, les de la Mercè. També han desplegat noves pràctiques, com l’ús de pales detectores de metalls, per trobar navalles, punyals i altres objectes punxants ocults. Els Mossos també han expressat una preocupació per la banalització entre molts col·lectius de l’ús d’aquestes armes. En els seus registres i confiscacions van aconseguir-ne 9.200 el 2023, i aquest any les intervencions segueixen el mateix ritme, amb 4.500 en el primer semestre. Aquesta preocupació és comuna a altres països, com el Regne Unit i Alemanya, on el Govern es planteja extremar les condicions per considerar il·legal el fet de portar un ganivet de qualsevol tipus pel carrer.

En l’últim cap de setmana a Catalunya hi ha hagut sis apunyalaments, algun d’ells en baralles entorn de locals d’oci nocturn. Divendres va morir un pescador a Arenys de Mar, acoltellat per un altre treballador del mateix port pesquer. Fa pocs dies el pare de Lamine Yamal va ser notícia per haver sigut víctima d’un atac al seu barri. Dissabte una adolescent de 17 anys era assassinada pel seu padrastre a Toledo, en una agressió en què també va deixar ferida la mare de la menor. I diumenge un nen d’11 anys era presumptament víctima d’un jove de 20 anys amb problemes de salut mental. Circumstàncies massa diverses per ser atribuïdes a un sol factor, com l’associació directa entre col·lectius migrants i baralles amb armes blanques que s’intenta establir des dels altaveus de l’extrema dreta a les xarxes davant qualsevol incident. És més difícil separar l’expressió d’aquesta violència, navalla en mà, així com la multiplicació i recrudescència de les agressions sexuals entre victimaris i víctimes cada vegada més joves, d’un exercici de masculinitat abusiva i ressentida. Tota aquesta suma de violències responen a un cúmul de malestars que han de ser analitzats i tractats de soca-rel, però exigeixen una resposta de seguida. I tenint en compte que la possessió i exhibició en espais públics de punyals o navalles automàtiques ja està clarament penalitzada a Espanya, aquesta resposta hauria de ser més de caràcter policial que en forma de promeses de reforma penal.