Editorial
La Xina exhibeix poder
La lluita ideològica ja fa molt temps que va donar pas a la competició econòmica
L’escenografia castrense que ha triat Xi Jinping per commemorar a la plaça de Tiananmen el 80è aniversari de la victòria de la Xina sobre el Japó, amb l’acompanyament de Vladímir Putin, Kim Jong-un i una vintena més de caps d’Estat, va reunir ahir tots els ingredients d’una cerimònia destinada a remarcar, per si algú ho dubtava, que vindrà un temps nou en el repartiment de poder a escala planetària. L’última entrega del canvi en potència es va consumar en la cimera que va reunir a Pequín Xi, Putin i el primer ministre de l’Índia, Narendra Modi; la següent serà la concreció de la sintonia de la Xina amb els grans actors del sud global, amb el Brasil i Sud-àfrica en lloc destacat. La proclama del líder xinès que "avui el món ha d’elegir de nou entre pau i guerra" és, més que una amenaça, una constatació que l’ordre mundial acumula massa focus calents –Ucraïna, Pròxim Orient, Taiwan i d’altres– amb el risc cert que contagiïn una inestabilitat creixent. Malgrat que la complaença amb la guerra d’agressió empresa per Rússia a Ucraïna fa qüestionar què s’entén, en aquesta lògica, per pau.
El fet que la Xina hagi aconseguit superar el llarg dissens amb l’Índia i que Rússia participi en una aliança triangular amb les dues grans potències d’Àsia trenca amb la dinàmica històrica que es remunta a mitjans del segle XX. En aquell temps, la Unió Soviètica i l’Índia van escenificar una política de pactes enfrontades a la Xina; ara és la Xina la que està en condicions d’armar un front d’oposició als designis de Donald Trump sense que, fora d’això, perilli de moment la connexió del Kremlin amb la Casa Blanca. Hi ha en tot això cert grau de confusió i d’incertesa, però hi ha també la constatació que la lluita ideològica, consubstancial a la Guerra Freda, ha donat pas a la competició econòmica, al desenvolupament de les noves tecnologies i a la conquesta de mercats, aquest últim un espai en el qual Rússia exerceix un paper secundari, al contrari d’una Xina que utilitza la seva influència econòmica en totes direccions com la seva eina principal.
Una transformació global que deixa una Europa òrfena de l’aliança transatlàntica i fora de joc, mentre que el centre de gravetat segueix traslladant-se cap al Pacífic i les reclamacions que els principis de les democràcies occidentals i els drets humans definits en la declaració de les Nacions Unides informin les relacions internacionals ressonen cada vegada més sense eco.
La Xina aprofita l’absència als Estats Units d’una estratègia global a causa de la improvisació permanent de Donald Trump. Aquest aprofitament i la magnitud de demostracions de força com la de Tiananmen són útils a Xi per incitar el nacionalisme, presentar el partit com l’instrument insubstituïble per preservar la grandesa del país i encobrir alguns senyals eloqüents de debilitat del creixement posteriors a la paràlisi provocada per la pandèmia: contracció del consum intern, increment dels fluxos migratoris en direcció a les grans ciutats i augment de l’atur juvenil. Riscos que poden veure’s agreujats pel càstig aranzelari de Trump si fracassen les negociacions en curs, una opció de moment gens descartable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
