Editorial
Oportunitat per a la normalitat
La prioritat d’Illa ha de ser que en la societat hi hagi la mateixa normalitat que malgrat tot hi va haver a la Cambra
Salvador Illa, investido president de la Generalitat // Jordi Otix
Salvador Illa va rebre ahir la confiança de 68 diputats del Parlament per ser nomenat pel Rei president de la Generalitat. El PSC, Esquerra i Comuns han optat per girar full i han tancat els acords d’investidura que, sobre la columna del programa socialista, dibuixen un escenari de reforç de les polítiques públiques partint d’una millora del finançament de la Generalitat que haurà de seguir un tortuós camí per fer-se realitat amb una majoria poc estable al Congrés dels Diputats. Aquest fet democràtic va estar a punt de quedar eclipsat pel retorn de l’expresident Carles Puigdemont, que va aparèixer en un acte de benvinguda però no va entrar al recinte del Parlament. A part de burlar-se una vegada més dels serveis de seguretat, el gest no va tenir més transcendència política malgrat els intents del seu grup parlamentari de Junts de suspendre el ple d’investidura. El president de la Cambra, Josep Rull, va saber atendre aquestes demandes però va posar per davant el seu sentit institucional i el ple va prosseguir. Queden per aclarir dues coses no menors. La primera té a veure amb l’expresident: ¿per què va tornar Puigdemont per desaparèixer posteriorment? ¿Quin sentit polític vol donar a aquest gest? Si fa unes setmanes va donar per acabat el que ha anomenat l’exili, no s’entén per què ahir va tornar a fer de la desestabilització la seva manera de fer política, que cada dia perjudica més que afavoreix les idees que defensa. La segona té a veure amb els Mossos, que avui hauran d’aclarir per què no van saber detenir Puigdemont com era la seva obligació com a policia judicial, com pot ser que agents del cos ajudessin l’expresident a desaparèixer, per què després van posar en marxa l’operació Gàbia i per què van sembrar la confusió quant a la detenció de Jordi Turull. El prestigi del cos va estar en entredit i el nou Govern, lluny d’encoratjar una o altra facció, hauria de fer un creu i ratlla.
En aquest context, el president investit va saber mantenir la fredor, com va fer en la seva etapa de ministre durant la pandèmia, es va mostrar partidari d’aplicar la llei d’amnistia, va agrair el suport dels grups amb què ha pactat i va allargar la mà a Junts i PP mentre que va ser contundent amb els dos grups de l’extrema dreta. Illa té una oportunitat. Gens fàcil, però la seva prioritat hauria de ser que en la societat catalana hi hagi la mateixa normalitat que hi va haver ahir a la Cambra després dels intents de forçar una excepcionalitat que no estava en absolut justificada. L’amnistia ha de seguir el seu curs en la justícia ara que la política ja ha fet el que havia de fer per tornar aquest assumpte al lloc del qual no hauria d’haver sortit mai. Els primers passos del seu Govern seran bàsics perquè tant els partits que l’han recolzat com els votants que va tenir sense ser simpatitzants del seu partit percebin que la recuperació de la normalitat institucional és la seva màxima prioritat, per sobre dels interessos del seu partit tant a Barcelona com a Madrid. Illa va dir que era conscient que s’havia de guanyar la confiança que li han fet, els diputats i els ciutadans. No és home de sectarismes ni d’acrobàcies i aquesta manera de fer l’ha fet arribar fins aquí amb un PSC que ha passat 15 anys menyscabat. Ara ha d’estar a l’altura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
