Un dilluns gris a les borses
El dilluns negre de la borsa japonesa va aixecar una onada de por que va recórrer els mercats d’arreu del món. No obstant, ahir dimarts es va produir una sorprenentment vigorosa pujada del Nikkei, que va recuperar més d’un 10% de la cotització. La pujada és la més gran des de l’any 2008. Durant la jornada de dilluns, la Borsa de Tòquio havia perdut un 12,4% després de la decisió del Banc Central del Japó d’augmentar els tipus d’interès i reduir la compra de bons. L’Ibex 35 espanyol, per la seva banda, d’acord amb el que succeïa a escala global, registrava una caiguda del 2,34%, situant-se en els 10.423 punts, la caiguda més gran des del sotrac motivat per la situació de Credit Suisse l’any passat.
Si bé els canvis en la política monetària japonesa van ser el detonant immediat del sotrac borsari, la gota que va fer vessar el vas, hi ha un consens entre els analistes que apunta a la inquietud per la situació de l’economia dels Estats Units com la causa de fons. Tals pors van cristal·litzar divendres després de la presentació als EUA d’unes dades d’ocupació que van ser percebudes pels inversors com a pitjors del que es podia esperar. Segons el Departament de Treball nord-americà, el mes de juliol la seva economia va generar un total de 114.000 nous llocs de treball no agrícoles, xifra allunyada dels 179.000 que es van crear al llarg de juny. La taxa d’atur va créixer dues dècimes, situant-se en un 4,3%, la més alta des del 2021. Cal tenir en compte, no obstant, que l’economia dels EUA fa un total de 43 mesos que crea ocupació de manera ininterrompuda. Els interrogants sobre què és el que pot passar al novembre, quan els nord-americans hauran d’elegir entre el republicà Donald Trump i la demòcrata Kamala Harris, contribueix sens dubte a disparar els temors. Els increments espectaculars de la cotització de les borses concentrats en uns quants grans valors tecnològics són un altre focus d’inquietud. Tot i que els més susceptibles d’acabar punxant la bombolla en què s’han mogut, com els vinculats a les criptomonedes, no sembla que tinguin un volum suficient per provocar un efecte similar a què va tenir al seu dia la crisi del mercat hipotecari.
Ahir dimarts, les principals economies mundials continuaven a l’expectativa del que pogués passar, malgrat la recuperació general. Són molts els que, no obstant, consideren que es va produir als mercats una reacció en cadena notablement exagerada tenint en compte les actuals dades de l’economia dels Estats Units. Es tem que la Reserva Federal s’estigui equivocant al retardar les baixades de tipus d’interès, el que podria desencadenar la desacceleració després d’una etapa de gran creixement, tot i que sigui exagerat entreveure una recessió a l’horitzó. En aquest sentit, alguns analistes atribueixen la recuperació de les borses a les expectatives de rebaixes en els interessos als EUA, que conjurarien la por d’un aterratge brusc. Amb tot, un eventual context internacional d’abaratiment dels diners abans de final d’any es troba amb un notable impediment, la resistència a desaparèixer de l’amenaça de la inflació, del que ha sigut un recordatori, en el cas espanyol, l’anunci per part de les energètiques d’un pròxim i notable encariment del preu de l’electricitat al mercat majorista.
