Editorial
La democràcia ha de seguir el seu camí
Puigdemont ha de complir la seva paraula i optar per la via institucional en el nou cicle polític a Catalunya
Catalunya té davant seu la possibilitat de posar fi a tres lustres convulsos. Els desacords, els bloquejos, les exclusions, les dreceres, les mobilitzacions i els plets poden quedar enrere. L’única majoria viable després de les eleccions del 12 M comença a agafar forma. El vencedor de les eleccions, Salvador Illa, està en disposició de sumar els 68 vots necessaris gràcies als pactes que ha tancat amb Esquerra i Comuns, si no hi ha una maniobra estranya d’última hora del Jovent Republicà. És una majoria sorgida de la transacció i construïda de manera transparent i transversal. La consulta d’ahir a les bases d’Esquerra, amb una participació elevada i nou punts de distància entre el sí i el no malgrat el clima precongressual de la formació, és un exemple de maduresa política malgrat l’aspecte arriscat de la maniobra.
El que correspon ara és seguir els procediments. Illa ha de comunicar al president del Parlament, Josep Rull, que compta amb els vots necessaris i que opta a la investidura. I Rull, fetes les consultes pertinents, ha de convocar la diputació permanent per reunir el ple. Juntament amb els seus més íntims sentiments i les seves conviccions polítiques, Rull és deutor del seu paper institucional i ha de ser conscient que el país no pot dilatar més l’espera. Les carpetes s’acumulen i malgrat que el govern d’Aragonès està gestionant de manera modèlica el període d’interinitat, la realitat és que no té plenes competències.
Arribats a aquest punt, queda per veure el comportament de Carles Puigdemont, que es va comprometre a tornar a Catalunya si es convocava un ple d’investidura tot i que no fos la seva. Si no ho fa, la seva credibilitat es veurà compromesa. I quan ho faci, la seva situació legal és clara per tal com hi ha una ordre de detenció vigent del jutge Pablo Llarena a l’interpretar que el delicte de malversació no està inclòs en la llei d’amnistia. Els juristes debaten si, al no estar acusats ara dels mateixos delictes que ho van estar els dirigents que van acudir davant la justícia el 2018, el jutge tindria marge per prendre-li declaració i deixar-lo en llibertat com va fer amb Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Amb tot, la poca perícia del seu advocat pot dificultar que es plantegi la cosa en aquests termes.
Junts porta dies en silenci. Algunes veus no oficials asseguren que Puigdemont es presentarà al Parlament i, si és detingut, instarà la suspensió del ple fins a forçar noves eleccions. Seria una acció pròpia d’un activista i no d’un polític que va aconseguir 35 diputats prometent un "bon govern". El que es pot configurar no l’ha de considerar bo, però serà un govern legítim i democràtic. Utilitzar una drecera per provocar una repetició electoral no és propi de qui aspira a ser un bon governant. Puigdemont ha fet fins ara gala de la seva coherència per explicar el seu periple. Ara ja ha aconseguit, gràcies als vots decisius de la seva formació al Congrés, una amnistia per no deixar ningú enrere. I la seva pròpia exculpació és una qüestió de temps. Missió complerta. No és el moment de tornar a començar el cicle anterior. L’espai ideològic de Junts, amb ampli suport entre els electors, es mereix tenir representació institucional sense deixar de defensar les seves idees fora, però també dins, del Parlament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.