Una salvació artificial
Fa més de mig segle, el 1968, Stanley Kubrick ja ens va avisar dels perills de la intel·ligència artificial. El robot que conduïa l’odissea espacial en aquell 2001 de ficció es deia HAL i, quan es rebel·lava contra els humans, tenia una veu serena; no pas de dictador, sinó de guru fumat que sap el que et convé. És aquesta calma controlada la que ara m’inquieta quan algú em parla del futur en mans de la IA: la que ha vingut per ajudar-nos.
Avui dia, si et capbusses en el paper de la IA en la investigació científica i tecnològica, les perspectives dibuixen uns avenços fabulosos, però alhora alguns dels seus creadors es posen tremendistes i avisen que en un futur no tan llunyà els humans podríem ser extingits. Ups! Error de càlcul. Aquest dijous, en l’inici del Sónar, van dedicar una taula rodona a les intrusions de la IA en l’art i la música. El títol ja ho deia tot: ¿Generant pànic? Els diversos ponents, més que pànic, van expressar que ara mateix la incertesa conviu amb la fascinació per uns llenguatges nous, a mig camí dels humans i les màquines. La transformació és un fet i, segons Marta Peirano, cal malfiar-se primer de les multinacionals tecnològiques que desenvolupen la IA.
En aquest sentit, quan tinc dubtes, penso en el testament escrit de James Lovelock. Fa més de mig segle, Lovelock va introduir la Teoria Gaia, que diu que la biosfera de la Terra és un ésser viu que s’autoregula i es protegeix dels desastres ambientals, i si els humans som una amenaça —que la som— ens extingirà. S’establien així uns protocols contra l’emergència climàtica, que els humans no han sabut aturar. Poc abans de morir el 2022, Lovelock va publicar un assaig titulat Novacene, en què predeia aquesta influència de la IA. Amb el novacè deixarem enrere l’antropocè, venia a dir, i la sort és que la "hiperintel·ligència" artificial veurà que la vida orgànica és necessària per crear energia, fins i tot per a la seva pròpia subsistència, i impulsarà solucions que frenin les males decisions humanes a favor del medi ambient. Ja ho anirem veient. Falten cinc minuts, com aquell qui diu.
