Decisió domèstica sense impacte exterior

El caràcter intern de la decisió i el previsible escàs impacte que tindrà en l’agenda exterior europea s’explica per l’estupor que aquesta qüestió suscita a la Unió Europea. A Europa els palestins ja gaudeixen del reconeixement, realitzat en la majoria dels casos quan no formaven part de la UE, de Bulgària, Xipre, Eslovàquia, Hongria, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia, però no així de cap dels grans estats europeus fundadors. Però és que a més aquest tampoc compta amb l’aval dels EUA, del Regne Unit o del Canadà, cosa que deixa Espanya en una posició minoritària respecte dels seus principals socis europeus i atlàntics. I tot i que Josep Borrell, l’alt representant de la Unió Europea en Política Exterior i militant del PSOE, solidaritzant-se amb Espanya, ha afirmat que el reconeixement de l’Estat de Palestina és una garantia per a la seguretat d’Israel, el cert és que no existeix una posició comuna en el si de la Unió, més enllà de la històrica reivindicació de la solució dels dos estats. I Espanya en aquests moments no sembla tenir capacitat per liderar un canvi de posició, més tenint en compte l’hostil reacció que ha suscitat a Israel i que ha desencadenat un crisi diplomàtica entre els dos països.

Fa dies que la diplomàcia israeliana, a través de les xarxes i per mitjà de muntatges audiovisuals, ha censurat la decisió d’Espanya i ara ha endurit el to, acusant Sánchez d’incitar al genocidi jueu per reconèixer l’Estat de Palestina, una afirmació que s’ha recolzat en les deplorables declaracions de la vicepresidenta Yolanda Díaz, ja matisades, en les quals va donar suport a un Estat palestí "des del riu fins al mar". En comptes de rebaixar la tensió, el ministre Albares ha acusat Israel d’escampar "notícies falses infames" i els seus esforços diplomàtics semblen centrar-se en aquells que donen suport a la seva decisió, com demostra el fet que rebi avui el Grup de Contacte Àrab per a Palestina format pels ministre d’Exteriors de Qatar, Jordània, l’Aràbia Saudita i Turquia. Però els esforços ara haurien d’anar dirigits a revertir les conseqüències. Espanya no es pot conformar amb l’aplaudiment de Palestina i els seus aliats, una actualització de la vella "tradicional amistat amb els àrabs".