Palestina entra en campanya

El fet que Noruega i Irlanda acompanyin Espanya en aquesta decisió no disminueix les conseqüències que pot tenir, tot i que siguin nombroses les raons de justícia històrica per reconèixer Palestina. No per la reacció més que previsible de les autoritats israelianes, ni perquè es pugui assimilar el reconeixement a una manera d’"atorgar una medalla d’or als terroristes de Hamàs", com ha dit el ministre israelià d’Afers Exteriors, Israel Katz, sinó perquè el reconeixement de Palestina com a Estat en el si de la comunitat internacional és un element divisiu a la Unió Europea (només nou països ho han fet fins ara). I són especialment rellevants les reticències de França i sobretot d’Alemanya de plantejar-se a curt termini el reconeixement per raons diferents, però coincidents grosso modo amb les dels EUA.

Alhora, no s’ha de menysprear el fet que com més països reconeguin Palestina, més versemblant serà la progressió cap a la solució dels dos estats, única fórmula que, amb totes les dificultats que es pot imaginar, pot cancel·lar el llarg i sagnant conflicte palestino-israelià.

Tot i que tampoc es pot ometre el fet que aquest desenllaç de la crisi només serà possible si els Estats Units, el gran valedor d’Israel, es compromet a no regatejar esforços perquè tiri endavant, si forces moderades ara en minoria piloten el Govern israelià i si les faccions palestines moderades controlen amb eficàcia la situació a Cisjordània i Gaza. O el que és el mateix, és necessari l’hipotètic consens europeu que recolza l’existència de dos estats, però està lluny de ser suficient.

Discutir serenament de tot això durant la campanya que ara comença serà segurament impossible. El recurs a la política de les emocions tendirà a simplificar els debats i a convertir en material de propaganda qualsevol declaració que ho permeti. Si el reconeixement de l’Estat palestí per 143 dels 193 membres de l’ONU ha sigut insuficient per contenir el progressiu agreujament del conflicte palestino-israelià i per posar d’acord per una vegada els cinc membres permanents del Consell Seguretat, és evident que res canviarà quan el dia 28 tres països més reconeguin Palestina.

Però amb totes els reserves sobre l’oportunitat del moment i les conseqüències que se’n derivin, potser tingui algun efecte a la llarga l’acumulació de capital polític perquè es consagri la solució dels dos estats, tan humana i estratègicament necessària.