Editorial

Diàleg social i Estat de les autonomies

La participació de Pimec en el CES respon a una lògica innegable, perquè no hi ha res pitjor que negar la realitat

2
Es llegeix en minuts
Diàleg social i Estat de les autonomies

La decisió del Govern d’acordar la participació de les organitzacions empresarials més representatives de les autonomies en el Consell Econòmic i Social (CES) ha obert la caixa dels trons. Hi ha raons fonamentades perquè una patronal de petites i mitjanes empreses catalanes com Pimec sigui membre d’un organisme estatal com el CES. No només per la seva representativitat, sinó en coherència amb una Constitució que preveu la descentralització del poder i una participació de les comunitats autònomes en òrgans consultius de caràcter estatal.

Amb tot, al no estar precedida per un diàleg amb tots els sectors implicats, la decisió del Govern ha tensionat encara més les relacions difícils, per no dir inexistents, que manté la patronal estatal CEOE amb l’Executiu, i en particular amb la vicepresidència segona. Tampoc és normal la reacció de la CEOE, que ha qualificat Pimec d’actor afí als interessos del Govern. No pot fer-se una afirmació com aquesta amb relació a una organització que compta amb prop de 150.000 associats que ocupen el 70% dels treballadors que hi ha a Catalunya.

Per la seva pròpia naturalesa, l’anomenat diàleg social és acord i recerca de punts de coincidència que facilitin la vida de les empreses i la millora de les condicions de vida dels seus treballadors. El diàleg imposat per decret, defensat en algunes ocasions per la vicepresidenta Yolanda Díaz, és un oxímoron. Els últims mesos, el Govern ha adoptat alguns decrets destinats a facilitar que aquest diàleg pugui tenir la seva expressió local, com correspon a l’Estat de les autonomies vigent des del 1978.

La participació de Pimec i d’altres organitzacions empresarials de caràcter autonòmic en el CES, que presideix el catedràtic Antón Costas, respon a una lògica innegable, perquè no hi ha res pitjor, en política, que negar la realitat. Creiem que aquesta incorporació pot contribuir a millorar el diàleg entre els empresaris i el Govern en la línia de la tasca que ha portat a terme a Catalunya el president de Pimec, Antoni Cañete.

Qüestió a part mereix el progressiu distanciament i el malestar de la CEOE amb les polítiques econòmiques del Govern, tant en la forma com en el fons, un aspecte que no hauria de ser menystingut. Tot i que l’Executiu pugui tirar endavant sense més problemes els seus principals objectius en matèria laboral, sempre és preferible comptar amb la concertació de tots els actors. No és bon senyal que des del 2021 no s’hagi repetit una foto conjunta del Govern amb sindicats i patronal.

El món empresarial i el polític no poden viure d’esquena, com ha passat recentment, arran del conflicte diplomàtic amb l’Argentina. Una crisi d’aquesta envergadura, que involucra importantíssims interessos econòmics d’Espanya, s’havia d’haver previst quan Javier Milei, el president argentí de conegut tarannà populista, va anunciar la seva participació en un acte de Vox. Introduir pluralisme en la representació empresarial i seny en l’acció del Govern han de contribuir a millorar aquesta necessària concertació.