Editorial
Evitar l’escalada de tensió
L’ofensa de Milei al president espanyol no ho és només a la seva persona, sinó també a la institució que representa
La singular visita que va fer el cap de setmana passat a Espanya el president de la República Argentina, Javier Milei, ha desembocat en un xoc diplomàtic de dimensions encara desconegudes, després dels atacs que va abocar públicament contra el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la seva dona, a qui va qualificar de "corrupta". El mandatari argentí va aprofitar el seu viatge, programat per participar en un míting internacional organitzat per Vox, per entrevistar-se amb empresaris espanyols amb interessos al seu país. Però el dignatari, que va gaudir, com és lògic, de la protecció dels serveis de seguretat espanyols, no es va molestar, no obstant, ni a veure el cap de l’Executiu, ni tan sols el Rei, el seu homòleg com a cap d’Estat, cosa que hagués estat exigible per una mínima cortesia institucional, conceptes aquests que semblen aliens al comportament del president Milei.
Sí que, per contra, va utilitzar la seva intervenció en el míting de la ultradreta per llançar acusacions greus contra Sánchez i la seva dona. Que un mandatari estranger insulti al seu propi país el cap de l’Executiu que l’acull suposa també una intolerable falta de respecte a les institucions i a la ciutadania espanyoles.
És cert que les inapropiades declaracions que va fer fa un parell de setmanes el ministre de Transports, Óscar Puente, que vinculaven Milei amb la "ingesta de substàncies", no van ser el millor preludi per a la primera visita que portava a terme a Espanya el mandatari argentí des que va arribar a la Casa Rosada fa cinc mesos. Aquell incident es va concloure després d’una tíbia disculpa del ministre, però és evident que va deixar ferides obertes. L’error del loquaç Puente no treu gravetat als atacs de Milei, però sí que els suavitza en la mesura que pugui semblar que responen a una manera compartida de fer. Caure en la trampa de les desqualificacions és, de fet, fer el joc a l’extrema dreta, que pretén normalitzar el greuge com a arma política.
Convé, no obstant, no equivocar-se. L’ofensa de Milei al president del Govern no ho és només a la seva persona, sinó també a la institució que representa. Per això va ser errònia la primera reacció del PP, al mirar de limitar el greuge a Sánchez quan ho és a la dignitat de l’Estat. Ahir, el responsable institucional dels populars, Esteban González Pons, va matisar al considerar-ho una "intromissió" que "remou la política nacional". Una rectificació escassa, però en la bona direcció.
El conflicte diplomàtic se salda de moment amb la petició formal de disculpes al president argentí, la crida a consultes sine die a l’ambaixadora d’Espanya a Buenos Aires i la convocatòria del ministre d’Exteriors a l’ambaixador de l’Argentina a Espanya. Aquestes mesures reflecteixen la gravetat de la crisi en les relacions entre dos països units per estrets llaços fraternals.
No sembla que la situació tingui una sortida fàcil davant la negativa del president de l’Argentina a excusar-se. Però són precisament aquests nexes històrics i familiars els que haurien de portar a una profunda reflexió que ajudi a frenar l’escalada i impedeixi que aquesta disputa acabi en la ruptura de relacions. Per a això està la diplomàcia, per buscar una sortida airosa i justa per als dos països.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
