Ara és temps de la infància

En el temps de la infància, cada minut compta. I les eleccions al Parlament de Catalunya són una oportunitat per situar els drets de la infància al lloc que els correspon a l’agenda política. Tot i que no voten, nens i adolescents són gairebé el 18% de la població del país.

Els períodes electorals són un bon moment per mirar enrere i valorar els avenços aconseguits, però sobretot per fixar la mirada en reptes i compromisos encara pendents. En l’última legislatura s’ha aconseguit posar el focus en reptes estructurals que cal abordar de manera urgent i prioritària, com la pobresa infantil i la salut mental de nens i adolescents.

Catalunya, amb 1 de cada 3 nens en risc de pobresa o exclusió social, se situa a la cua de la Unió Europea. La nostra societat genera moltes desigualtats i la protecció social a la infància i a les famílies no aconsegueix revertir aquesta situació. De fet, la tendència dels últims anys mostra que aquesta problemàtica és crònica, i elements com la dificultat per accedir a una vivenda adequada o el preu que les famílies han de pagar per accedir contribueixen a l’augment de la pobresa. I això té un impacte majúscul en els nens.

Que un nen o una nena visqui la pobresa o l’exclusió social es tradueix en vulneracions de drets que li dificulten una vida plena i redueixen les seves oportunitats. És un factor que alimenta la crisi de salut mental que viu la infància, amb trastorns que apareixen cada vegada en edats més primerenques i que sovint no reben una atenció i un seguiment adequats. També incideix en la seva experiència i els resultats educatius, perquè és evident que els que més pateixen la segregació escolar i els que més abandonen prematurament els estudis són nens i adolescents en situació més vulnerable.

A Unicef Comitè Catalunya hem compartit 10 propostes amb les forces polítiques amb representació parlamentària, posant èmfasi en els reptes que amenacen la infància i els seus drets. És imprescindible que, governi qui governi, es desenvolupi l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil. I també és fonamental que aquest full de ruta compti amb la participació dels nens, amb els recursos econòmics necessaris i que posi especial atenció en nens i nenes en situacions més vulnerables.

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

En paral·lel, hem de cuidar la salut mental de la infància i l’adolescència, cosa que passa per reforçar l’atenció primària i desplegar el Pacte Nacional de Salut Mental per avançar cap a un abordatge psicosocial, preventiu i comunitari. Alhora, cal garantir drets de nens, nenes i adolescents en l’entorn digital, impulsar les figures de protecció a la infància, enfortir el sistema de protecció, amb especial atenció a nois i noies migrants no acompanyats, i defensar els drets de nens i nenes arreu del món amb el compliment del 0,7%.

Els nens no poden esperar més. Malgrat els avenços, les polítiques públiques encara no els tenen en compte. Perquè nens i nenes no són només responsabilitat de les seves famílies: ho són de totes i tots. I si no es prenen accions decidides, les conseqüències negatives les patirà tothom. Com a ciutadans del present, és el moment que l’agenda política a Catalunya es comprometi amb els nens i els seus drets. És el moment que guanyi la infància.