Eleccions 12M

L’elogi revolucionari

Illa va celebrar la sintonia amb l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga. ¿Un candidat malgasta la possibilitat de disparar a un adversari?

1
Es llegeix en minuts
L’elogi revolucionari

GENERALITAT DE CATALUNYA

Doncs ja estem en campanya. ¿Hi ha algú a la sala impacient per votar? Un silenci profund, una quietud de migdiada de diumenge s’apodera del local imaginat. Algun entusiasta hi deu haver, segur. Però la desgana envaeix la majoria i s’intueix més participació per responsabilitat que per il·lusió. És el que hi ha. Potser no deixa de ser la lògica davallada després de temps convulsos. O el cansament que provoca la crispació política. O el temor de quedar empantanegats en un resultat que forci a provocar noves eleccions. O el recel davant la possible saturació de promeses i arengues. No més castells en l’aire, sisplau. Si s’ha de parlar de cases, millor centrar-nos en la tragèdia immobiliària.

Notícies relacionades

Quinze dies per a la festa de la democràcia. Quinze dies per mobilitzar el vot. L’apatia de l’electorat és un repte per als partits. ¿Amb quines ocurrències miraran d’animar la cita amb les urnes? Fa por pensar en l’arsenal d’artificis que poden tenir preparats. Ara un atac a aquest. Ara una emboscada a l’altre. I la campanya convertida en un camp de batalla.

En un acte recent, Salvador Illa va exposar el decàleg de mesures del PSC per a l’àmbit cultural. El polític estava desgranant les seves propostes quan, ¡oh sorpresa!, va celebrar la sintonia amb l’actual consellera del ram, Natàlia Garriga. Illa va assegurar que, durant la legislatura que ara acaba, havia sigut possible desenvolupar una col·laboració profitosa. Ella «ha anat amb la veritat per davant. I nosaltres hem sigut lleials». ¿Un candidat malgastant la possibilitat de disparar a un adversari? Aquella afirmació no va passar desapercebuda. Potser més d’un es va haver de pessigar. I no, no era un somni. Al finalitzar l’acte, els assistents es van fer ressò del comentari. Un elogi s’havia convertit en rellevant i, fins i tot, en esperançador. Potser se n’hauria de prendre nota. No sempre un atac és la millor defensa, ni tan sols una manera de cridar l’atenció. Els retrets i les quimeres només ens han conduït al desànim.