Una iniciativa necessària i justa

L’objectiu d’aquesta ILP és impulsar una mesura d’absoluta justícia, perquè es tracta de regularitzar gairebé 500.000 immigrants, que estan a Espanya des d’abans del novembre del 2021 i que, com que no tenen documents ni, per tant, drets, estan treballant en molts casos en situacions d’explotació, mal retribuïts i pagats en negre. És a dir, quan el Congrés aprovi la llei, la seva regularització no només els permetrà sortir de la clandestinitat vital i laboral, sinó que a més contribuirà a acabar amb una part del treball que es fa en negre i afloraran, per exemple, cotitzacions socials que en aquest moment no s’estan ingressant a la caixa de la Seguretat Social. A Espanya hi ha hagut ja nou regularitzacions d’estrangers, cinc impulsades pel PP i quatre pel PSOE. Després de l’última, el 2005, quan el Govern de Rodríguez Zapatero va facilitar els papers a 600.000 treballadors, els immigrants van passar de ser el 6% dels cotitzadors al 10% en només un any.

Pot ser que l’aval de Càritas i la Conferència Episcopal a aquesta iniciativa hagi facilitat que el PP també li hagi donat suport. Sigui com sigui, el suport en si mateix té també la transcendència d’allunyar els populars de la prèdica xenòfoba de Vox en un moment en què el discurs antiimmigració sembla que s’està expandint. La portaveu del partit de Santiago Abascal va tornar a vincular, en contra de les dades oficials, els delictes sexuals amb la immigració, a més d’assegurar que volen "que Espanya continuï sent Espanya, no el Marroc ni Nigèria ni el Senegal", com si això fos una cosa que estigués en risc. Per tant, que el partit de Núñez Feijóo, malgrat exposar el temor que la regularització pugui tenir un efecte crida quan, afirma, "s’estan registrant rècords d’entrades irregulars", es mostri disposat a debatre aquesta regularització és un avenç en la defensa dels drets de totes les persones que viuen i treballen a Espanya. És evident, no obstant, que portar a la pràctica aquesta regularització requerirà la superació de pors, com la que tingui un efecte crida, i de la temptació d’explotar-los electoralment. De riscos, com la possibilitat que l’oportunitat sigui aprofitada per màfies o particulars. I també de pressions dels que semblen preferir la mà d’obra irregular. Totes les regularitzacions que s’han fet fins ara han afrontat aquests recels i perills, però la realitat ha demostrat que han sigut sempre adequades.