Accelerar i encertar en les rehabilitacions
La demora en les obres d’actualització d’immobles és inacceptable i posa en joc la seguretat dels residents
El problema de la vivenda no és nou. L’escassetat de solucions habitacionals, per utilitzar l’eufemisme modern, és un fenomen estretament vinculat al desenvolupament industrial i a les migracions massives del camp a la ciutat que van donar lloc en moltes metròpolis a l’aparició de nous barris improvisats. Aquests es caracteritzaven en la majoria de casos per la insalubritat i l’escassetat de serveis –que progressivament s’han anat corregint– i per les construccions de dubtosa qualitat. Una cosa que recull el mateix concepte de cases barates que servia per referir-se a moltes d’aquestes barriades. Des dels seus inicis, moltes d’aquestes edificacions presentaven greus deficiències estructurals tant pel que fa referència a les tècniques constructives, moltes en desús, com a la naturalesa dels materials utilitzats. Aquestes deficiències s’han anat accentuat amb els anys, i han anat generant problemes de seguretat als habitatges. I no es pot dir que sempre hagin rebut atenció per part de les administracions, que en molts casos n’eren responsables.
Recentment, el cas de les vivendes del barri del Raval de Badalona, arran de l’ensorrament mortal i el desallotjament massiu –després que les inspeccions tècniques haguessin avalat el presumpte bon estat dels edificis– resulta molt il·lustratiu al respecte. I en paral·lel hi ha el cas del barri dels Merinals de Sabadell, on des de fa tres dècades els veïns denuncien l’existència de deficiències estructurals en les 170 vivendes de protecció oficial i la insalubritat i l’abandonament del barri. El conflicte ve de lluny i tot i que ja el 1992 un informe d’Adigsa va determinar que els habitatges havien de ser rehabilitats, altres informes paral·lels al·legaven la necessitat de portar a terme inspeccions més detallades. El resultat ha sigut un retard de dècades fins que el 2021 el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va avaluar les deficiències dels edificis i va decretar-ne la necessària rehabilitació, cosa que, segons les previsions, es farà efectiva abans del 2026. No obstant, persisteixen dubtes respecte a com fer front al cost de la rehabilitació, ja que malgrat que la major part de l’obra es finançarà a través de fons públics, els veïns hauran d’assumir al voltant de 900.000 euros, i no tots estan en condicions de fer-ho. Una altra cosa, amb tot, són les deficients condicions de salubritat del barri, que pateix plagues de rates i d’escarabats que continuen sense resoldre’s perquè l’ajuntament i la Generalitat no es posen d’acord respecte a quina és l’Administració competent. És així malgrat que la rehabilitació incorpora una partida de 2,7 milions d’euros a càrrec de la Generalitat destinats a millorar l’entorn.
La demora resulta inacceptable tenint en compte que el que ha estat en joc tots aquests anys ha sigut la seguretat dels habitants, una circumstància que els ha provocat una enorme angoixa, no només per les incomoditats sinó per la por al que pogués passar. És la incertesa que també denuncien els habitants dels blocs desallotjats a Badalona, així com els afectats pel recent incendi a València. Urgeix, per tant, que l’Administració sigui més diligent en les seves polítiques de rehabilitació de vivendes deficitàries i més eficient en la prevenció a través de la inspecció, sense que això resulti paralitzant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
