Sense majoria independentista

Mentre en les del CEO i EL PERIÓDICO, l’independentisme podia, en la seva forquilla màxima, arribar a conservar la majoria absoluta al Parlament, en aquestes dues últimes la majoria independentista sembla impossible. En la de La Vanguardia Junts ocupa per poc la segona posició, mentre que en la de El Mundo és ERC el que segueix el PSC, però en totes dues l’independentisme –la suma d’ERC, Junts i les CUP– no només no conserva la majoria absoluta de 68 escons, sinó que es queda lluny: 60 en la de La Vanguardia i en una forquilla de 60-64 en la d’El Mundo. Això es deu al fet que el percentatge del vot separatista baixa del 52% del 2021 (comptant el PDECat i altres grups minoritaris sense escons) i el 47-48% d’eleccions anteriors, al 39,9% en la de La Vanguardia i al 42,1% en la d’El Mundo.

És un fort retrocés que és probable que es degui tant a la desinflamació del conflicte aconseguida amb els indults com al fet que ERC i Junts no hagin sabut governar junts aquesta legislatura, malgrat que van votar tots dos la investidura d’Aragonès. Part de la ciutadania deu pensar que si l’independentisme no sap governar unit una autonomia serà gairebé impossible que aconsegueixi una separació no traumàtica i garanteixi després la bona governabilitat d’un Estat independent.

I la posició d’Illa sembla sòlida, perquè és el candidat amb un grau d’adhesió més gran (o de menys rebuig): 48% contra 49% davant Aragonès (38% contra 55%) i Puigdemont (27% contra 70%). Aquesta forta censura a l’inquilí de Waterloo fa difícil creure que es pugui produir l’efecte Puigdemont que prediuen els seus seguidors, marginalitzi ERC i li faci disputar a Illa la primera posició. Amb aquests resultats, Illa necessitaria pactar (40 diputats no són 68), però la quasi única alternativa seria la repetició d’eleccions.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Una altra dada rellevant d’aquestes enquestes és que confirmen l’ascens del PP, que passa del 3,9% dels vots del 2021 a una mica més del 10% i de 3 a 15 escons. Aquesta pujada de vots, superior fins i tot a la del PSC, es deu a la desaparició de Cs, que tenia 6 escons i a les pèrdues de 2 o 3 escons de Vox. També al reforçament del PP espanyol després que Feijóo fos el cap, el juliol passat, de la llista més votada. Però és molt estrany que el PP encara no hagi decidit el seu candidat. ¿Alejandro Fernández és poc valorat per Feijóo?

I és significatiu que Cs, que va tenir el seu millor resultat (36 escons) el 2017, el moment àlgid de l’independentisme, desaparegui ara quan el separatisme està en el seu pitjor moment. ¿Rivera va ser només una reacció a la conversió del catalanisme de Pujol al maximalisme sobiranista d’Artur Mas i Puigdemont?.