Els reptes d’un turisme a l’alça

Amb tot, i malgrat l’optimisme, el sector ha de ser conscient que sobre ell planen algunes amenaces. En primer lloc, l’augment dels preus que ha experimentat, una situació que si bé pot ser interpretada com un indicador d’èxit propiciat per l’elevat creixement de la demanda, podria acabar amenaçant el lideratge del mercat nacional si d’altres de més barats com pot ser Turquia, ja plenament recuperada, o Egipte en menor mesura per les conseqüències de la guerra a Gaza, resulten igualment atractius per als clients més sensibles als preus. D’altra banda, cal tenir en compte els efectes a mitjà i curt termini de la crisi climàtica que podrien fer perdre atractiu a Espanya, o almenys les zones del sud i de Llevant com a destí turístic, en favor d’altres zones amb climes més benèvols. De moment, la sequera afecta principalment Andalusia i Catalunya, on les restriccions en el consum d’aigua després de la declaració de l’emergència han portat alguns hotelers de la Costa Brava a organitzar-se i proveir-se de dessalinitzadores que garanteixin l’ompliment de les piscines aquest estiu, i evitar així una possible reducció de les reserves. Però tractant-se d’un sector estratègic, no hauria d’esperar-se autogestió sinó una intervenció decidida per part de les administracions.

Però segurament el principal problema a què s’enfronta el sector turístic és la falta de personal, un problema que està directament vinculat als sous i a les condicions laborals. Com també ho està a l’estacionalitat de la demanda i a un fenomen que es deriva d’aquesta, l’expansió de les vivendes d’ús turístic, que a les zones turístiques amb poca oferta habitacional dificulta l’accés a la vivenda als treballadors turístics i repercuteix en els obstacles dels empresaris per trobar mà d’obra; aquesta problemàtica va més enllà de l’anècdota i fins i tot la mateixa CEOE l’ha denunciat. En conseqüència, desestacionalitzar i diversificar l’oferta turística acabant amb el quasi monopoli del sol i la platja és un dels principals reptes del sector turístic a Espanya. Però també ho és, en un moment de bonança, garantir unes condicions salarials i laborals que permetin al sector captar la mà d’obra necessària perquè el turisme continuï sent un motor econòmic i deixi de ser un motor precari.