Kate, el masclisme i el sensacionalisme

Els que hem tingut el càncer a casa nostra sabem que no sempre les respostes són tan ràpides ni és tan fàcil digerir la realitat. Cal passar moltes fases. Cal esperar resultats que, en cas de dubtes, es repeteixen. Cal preguntar a especialistes. I cal saber noms i cognoms del que tens per decidir com afrontar-ho.

Potser les que som dones i hem passat per operacions sabem que tampoc sempre s’entra en un quiròfan amb seguretat. Sobretot quan l’objectiu està a la zona abdominal, perquè no fa falta fer una classe d’anatomia femenina per entendre-ho tot a hores d’ara. Malgrat que les notícies siguin bones, transcorren unes setmanes en què, més enllà de les molèsties físiques que impedeixen des de caminar fins a agafar pes, has d’acceptar què et passa. De vegades, per fortuna, es pot respirar amb alleujament però quan aquesta esperança desapareix acceptar la notícia d’un càncer comporta hores de reflexió. Molt més quan tens fills. Ningú es deslliura d’aquesta malaltia. I ningú hauria de veure’s forçat a dir-ho quan és prematur. Quan he parlat del masclisme en el cas de Middleton, hi ha els que es posaven les mans al cap. Posaven d’exemple la gestió de comunicació del rei Carles, amb càncer també. Però ell és el monarca i té ja uns fills bastant adults. Middleton és princesa i mare de fills menors. La gent preguntava què passava amb ella, mentre ella només devia pensar com explicar-ho als seus fills. La resta, ja es resoldria.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Middleton ha sigut abans mare que princesa consort, i això sembla que la premsa no ho perdonava. Volia el ja i l’ara. Costa pensar si, amb aquestes circumstàncies, s’hagués exercit tanta pressió amb el rei Carles, sabent ja per endavant que hi havia darrere una intervenció. Si comparem, ningú pot negar que les notícies d’ella han sigut tractades d’una manera més morbosa i, amb l’afegit d’especulacions fins i tot en el terreny sentimental.

Cada càncer és un món. Cada persona té diferents estadis, reacciona diferent a les quimioteràpies o radioteràpies i cada càncer té més pronòstics o avenços que d’altres. S’espera que, almenys, això ho tingui clar una premsa que durant dies i dies ha fet una crònica d’especulacions i rumorologia, i que a partir d’ara es relaxin per deixar viure una situació tan complicada. L’únic segur és que aquest cas passa a engrossir un capítol més de la premsa més carronyera i sensacionalista. Un capítol més que exemplifica com els mitjans superen els límits.