A contrallum
Per avorriment
Em vaig creuar al carrer amb un home que manejava alhora un cigarret i un mòbil, cadascun en una mà. Se’l veia tan nerviós que parlava al cigarret i es fumava el mòbil. Quan em va passar pel costat, el vaig sentir dir:
–En efecte, li van treure els punts i ara té la ferida oberta com un llibre.
La imatge em va impactar. No podia deixar-hi de pensar. Al cap d’una estona, vaig girar la metàfora i vaig començar a pensar en els llibres oberts com en veritables ferides. Ferides lluminoses que creaven la realitat. Hi ha maneres bones i maneres dolentes de ferir-la, la realitat. Una de les bones consisteix a asseure’s a llegir una novel·la. Em vaig preguntar quantes ferides resplendents, provocades per persones que llegien al metro, al tren, a l’avió, al llit d’un hospital o a la presó, devia tenir en aquell instant el cos social. ¿Quants milions de llibres devien estar oberts de cap a cap del món? Si els ajuntéssim tots, vaig pensar, formarien una biblioteca extraordinària tant per la seva quantitat com per la seva varietat temàtica. ¿Què dirien de nosaltres, com a espècie, tots aquests volums?
¿Llegeixen a les trinxeres els soldats? Segurament, no. En cas de fer-ho, potser s’oblidarien de disparar de la mateixa manera que a mi se’m passa l’estació del metro on hauria de baixar quan vaig embrancat en la lectura.
Moltes vegades em fixo en el que porten a les mans els polítics quan es dirigeixen a les portes del Congrés. Mai els veig sostenint un llibre. Ho haurien de fer, tot i que no el llegissin, només per una qüestió d’imatge. Un llibre obert en un escó d’aquest espai tan hostil semblaria una ferida guaridora.
En fi, de tornada a casa, em vaig creuar amb una senyora gran acompanyada del que semblava el seu fill, que devia tenir uns quaranta anys. La mare li deia en aquell instant:
–Potser surts a fumar perquè estàs avorrit, no perquè et vingui de gust.
Notícies relacionadesEl fill va acceptar que sí, que fumava una mica per avorriment, però també una mica per desesperació.
Em va doldre molt aquest diàleg. A l’arribar a casa vaig obrir una ferida.
