El miratge de la reculada de Vox

Perquè les dades expliquen una història menys tranquil·litzadora. A Castella i Lleó, el resultat de Vox va ser més ajustat del que el relat triomfalista vol admetre i el partit es va quedar a pocs vots d’alterar el repartiment d’escons. A més, els d’Abascal continuen tenint capacitat de condicionar l’agenda. Així ho demostra el pacte per investir María Guardiola presidenta d’Extremadura, que introdueix criteris de prioritat nacionalitat pel que fa a ajuts i habitatge.

Una cosa semblant passa a Hongria. La sortida d’Orbán marca un punt d’inflexió després d’anys de deriva autoritària. Però el seu substitut, Péter Magyar, encara que projecti una imatge més renovada i moderada, no ha sorgit del no-res. Com reconeix una participant en la cimera progressista de Barcelona, Magyar procedeix del mateix ecosistema polític, comparteix part dels marcs d’Orbán i connecta amb un electorat que encara hi és. Seria ingenu pensar que un relleu personal és suficient per canviar-ho tot.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO es referma com el quart mitjà més llegit a Espanya i líder a Catalunya

Densificar, però amb sensatesa

No hi ha res d’això, però, que negui que hi ha senyals de contenció. N’hi ha, i són rellevants. Indiquen que, amb mobilització, alternatives creïbles i lideratge polític, l’avenç de l’extrema dreta es pot frenar. El risc ara és la complaença. Les condicions que han alimentat el seu creixement –desafecció, desigualtat, inseguretat cultural– persisteixen.

Per això, més que celebrar una suposada reculada, potser convé preguntar-se què funciona on la ultradreta no avança o fins i tot recula: quines polítiques, quins discursos i quines aliances aconsegueixen contenir-la. Respondre a això exigeix menys eufòria i més anàlisi. n