Pagar a terminis de 10 euros una violació

L’advocada de la víctima esmenta que Guerrero no escriu ni una sola paraula de penediment cap a la jove i que al darrere d’això, com ja va passar amb una carta anterior del Prenda, hi ha la recerca de beneficis penitenciaris. Recordem que Guerrero ja ha complert la quarta part de condemna, de manera que pot demanar permisos. Amb aquest pla que ell proposa, el pagament a terminis seria una altra tortura afegida a la jove. Si en un any sol recolliria 120 euros, imaginin fins quan hauria d’estar esperant la víctima uns diners ja devaluats fins a arribar a la quantitat total.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Després, igual com va passar amb Alves, diuen de les víctimes que són unes "aprofitades" quan la realitat majoritària és aquesta. Individus que es declaren insolvents, molt espavilats a l’hora de cometre el delicte, però que se’n renten les mans quan han de respondre. A això hi cal sumar un drama més en tot el procés de recuperació. La mateixa setmana del 8M descobrim, en un reportatge de Público, que es deneguen tres de cada quatre sol·licituds d’ajudes a les víctimes de violència sexual. És a dir, la mitjana és que es rebutgen el 79% de les sol·licituds. El 2023, només es van concedir 89 ajudes: el mínim històric des del 2009. Es refereixen, en concret, a ajudes per incapacitat, invalidesa o despeses terapèutiques. I per a això has d’entregar a més un informe forense, que no quedi cap dubte de com estàs. Les quantitats són cada vegada menors; per exemple, la mitjana en despeses terapèutiques són 820 euros.

Amb aquest panorama, crec que parlar de reparació del mal cap a les víctimes sembla un acudit de mal gust, una burla als que s’esforcen cada dia a afrontar la vida després d’un fet que les va canviar per sempre. I, per si amb això no n’hi hagués prou, estan envoltades d’una burocràcia, d’un sistema fred i llunyà a la comprensió de les seves seqüeles, amb rebutjos que les fan sentir no cregudes, i propostes de pagaments a 10 euros, una altra manera d’humiliar-les. I sí, ells tenen pena de presó però sortiran. Els que viuran amb el trauma són elles. Amb l’extra d’haver de suportar un sistema que permet als agressors continuar pensant només en ells mateixos.