O ens vacunem o acabarà malament

Una cosa semblant està passant amb la tos ferina, de la qual sí que s’han produït molt recentment brots importants a Guadalajara, a Alcalá de Henares, a Lleida i a Terrassa, i s’han registrat en tot l’Estat, el 2023, 1.942 casos.

Ambdues malalties tenen, encara que amb clíniques diferents, algunes característiques en comú: són altament infeccioses. L’R0 del xarampió, (recordeu, L’R0 és la capacitat d’infectar un nombre determinat de persones a partir d’un sol cas de malaltia), és d’entre 14 i 18, i el de la tos ferina és d’entre 12 i 17. La segona característica és que ambdues són evitables, o com a mínim es pot reduir enormement la seva morbiditat amb la vacunació, que és altament efectiva.

L’OMS i l’ECDC (Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties) ens estan avisant. Aquest pot ser un problema molt greu. A més, la grip, aquest darrer any, ha quadruplicat les xifres de l’any anterior i ha presentat una letalitat del 6,6% del pacients ingressats. També hi ha un risc important en altres malalties, com, per exemple, la pòlio. Grip i pòlio són, també, vacunables.

L’explicació és, malauradament, ben senzilla. Els nivells de vacunació, tant en infants com en adults, està caient de manera notable, tot i que a l’Estat espanyol, especialment a Catalunya, encara ens mantenim en bones xifres, per ara.

La covid, un abans i un després

En bona part, la covid-19 ha significat un abans i un després. El daltabaix experimentat pels sistemes sanitaris d’arreu, també d’aquí, i l’impacte dels moviments antivacunes hi han tingut molt a veure.

Des que el 1998 Andrew Wakefield, gastroenteròleg pediàtric anglès, va publicar a la prestigiosa revista The Lancet un article en el qual associava falsament la vacuna triple vírica que es dona als infants en els primers mesos de la seva vida amb l’autisme i l’enteritis, i malgrat la posterior retractació de la revista i l’expulsió de Wakefield del Col·legi de Metges britànic, la suposada base pseudocientífica dels antivacunes estava en marxa.

Aquesta situació de reticència a les vacunes respon a una barreja de motivacions, entre les quals cal destacar la desinformació, els posicionaments ideològics i religiosos i les teories de la conspiració.

La desinformació n’és, segurament, la causa majoritària, i en la qual els professionals podem fer-hi més amb una actitud més proactiva. Els temes relacionats amb la seguretat de les vacunes, els seus possibles efectes secundaris o els dels seus adjuvants, o la mateixa infodèmia que hem patit tant durant la covid-19, que va proporcionar informacions poc fonamentades, i fins i tot contradictòries, hi tenen molt a veure.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els posicionaments ideològics o religiosos i les teories de la conspiració, tot sovint barrejats amb els anteriors, en són una altra causa principal, utilitzada pels moviments d’extrema dreta, que aprofita aquestes teories de la conspiració com a eines qüestionadores i deslegitimadores de l’Estat del benestar per tal d’afeblir-lo. El fet és que se’ns pot anar de les mans una de les eines més poderoses per tal de prevenir la malaltia i potenciar la salut de la població.

Ens cal una actitud més compromesa, més militant, especialment entre les autoritats i els professionals de la salut. Hem d’explicar amplament i de forma intel·ligible què són les vacunes i quins són els seus avantatges i, també, els seus riscos reals. Hem de denunciar els col·lectius d’antivacunes i explicar les seves vertaderes motivacions i, sense obligar ningú a vacunar-se si no ho vol, si tot continua com fins ara a Catalunya, cal començar a establir condicions i límits per a aquells que no acceptin la vacunació voluntària. El fet de no vacunar-se no afecta només un mateix, sinó tercers, als quals no es demana opinió. Si no som capaços d’aturar aquesta tendència de no vacunar-se, tindrem problemes importants.