El cordó umbilical

El debat, la discussió, està impresa a l’ADN del feminisme. Com tot moviment conformat per una allau d’idees i de realitats, ha anat avançant en el consens i el dissens. Les seves maneres d’expressió han sigut moltes, des de les teòriques de l’acadèmia a les activistes del carrer. Les unes i les altres s’han esperonat mútuament, obligant-se a endinsar-se en el pensament i en la resolució.

Parlar d’un sol feminisme és tan inútil com pretensiós. En els últims anys, no obstant, han trobat col·locació a les xarxes (i més enllà) uns discursos bel·licosos que pretenen arrogar-se’n la propietat. Això ha engrandit personatges que, en una calculada combinació de mordacitat i victimisme, han vist créixer el seu protagonisme i la legió de seguidors. El fenomen és propi de les xarxes, no del feminisme, però resulta especialment nociu per als seus interessos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Davant les indiscutibles conquestes del feminisme, el rearmament reaccionari és una realitat que es manifesta de formes molt diferents. El masclisme creix entre els més joves i els drets aconseguits tornen a estar amenaçats, com l’avortament als EUA i a l’Argentina. Les dones (igual que els migrants o les persones LGTBIQ+) s’han convertit en objectius de l’extrema dreta. Animals sacrificials per a una societat empobrida, temorosa i sense horitzons utòpics. Bocs expiatoris perquè a ningú se li passi pel cap fer caure el temple de l’statu quo.

El feminisme pot i necessita trencar tots els marcs de la desigualtat per avançar. Per això ha de trobar la manera d’interpel·lar i oferir alternatives als que busquen refugi en la simplicitat del discurs ultra. Ampliar les mires i les lluites, en comptes de col·locar-se orelleres que limitin la seva acció. Posar l’altaveu en les discrepàncies (i les discrepants, a la diana) només resta força a la seva capacitat de transformació. El melic pot ser el gaudi de l’autocomplaença o el símbol del cordó umbilical. Pocs objectius resulten més transcendentals que nodrir la vida i el futur.