La Barcelona en positiu de Collboni
Jaume Collboni durant lacte Lalcalde Respon. /
Tot va en positiu. Jaume Collboni ha dit al seu equip que Barcelona és sinònim de coses positives i que s’ha acabat delectar-se en pensaments negatius. Com si el procés i Colau fossin coses del passat i volgués assegurar-se que aquestes idees erosionants han sigut superades. Ara només queda el futur.
Com a idea política és vàlida. Però es tracta d’un procés substitutori que necessita tenir els continguts a mà. I en això s’ha posat. La xifra és de 10.600 milions d’euros en inversions en els pròxims 12 anys. En una frase ha emmarcat la manera d’omplir de projectes la Barcelona del futur i durant el temps necessari. Com si avisés que està disposat a quedar-se almenys tres mandats. Home previsor.
Molts van assegurar que Collboni seria millor alcalde que candidat. De fet, en això treballa. Però no és fàcil canviar la rutina emocional d’una ciutat. Recordem la Barcelona de Pasqual Maragall. Allò que va passar fa més de 30 anys a ulls contemporanis podria semblar que va ser fàcil. Que tothom perseguia el mateix amb un objectiu semblant. Però no va ser així. Les crítiques que rebia el llavors alcalde eren furibundes i recargolades. Per exemple, sobre suposades requalificacions de terrenys de la ciutat per a famílies concretes i les crítiques que tot estava sent un gran negoci. Sense negar que algun aspecte va ser almenys sospitós, tot perseguia un projecte positiu i col·lectiu que al final es va convertir en una idea il·lusionant. En això sembla estar disposat Collboni. "Són temps per deixar de ser negatiu amb la ciutat", va asseverar la setmana passada en una de les moltes trobades socials barcelonines. Si abandones la negativitat, t’aferres a la positivitat.
Barcelona ha suportat, com dèiem, dues lloses en la seva vida social i econòmica dels últims 10 anys. La primera va ser el procés. La ciutat va aguantar la tensió desagradable de les manifestacions polítiques com a capital del territori i la seva degradació va ser més gran que en altres zones. La segona es va tractar de la manera de retenció psicològica que va aplicar la formació d’Ada Colau perquè ni s’encoratgessin ni es proposessin projectes que poguessin impulsar res. La seva proposta sempre va ser refredar l’activitat econòmica per buscar pacificar la ciutat. Però això, que en teoria podria tenir un sentit, a la pràctica resulta un fracàs amb riscos.
Des d’un punt de vista sentimental sembla que Collboni ha patit més a l’hora d’alliberar-se de l’exalcaldessa que de les rutines del procés, tot i que aquestes siguin més profundes que les primeres. Tothom coincideix a considerar que la seva intervenció en la conferència sobre l’estat de la ciutat en el Col·legi de Periodistes va ser profitosa. Va convèncer i va llançar aquest sentit positiu en què milita. Ara falta el procés seductor. ¿És Collboni un seductor?
La resposta a aquesta pregunta ha de ser analitzada pel seu equip. És un polític sòlid i escolta. I un polític que escolta, sedueix. Però també és fred. L’haurien d’exaltar.
