El dret a la ‘ñ’

De tal manera que, per evitar que la pàtria es trenqués i després de múltiples lleis que imposen el francès per damunt dels patrimonis regionals (ridículs, a efectes legals), l’any 2014 es va publicar una circular que només admetia els següents signes a l’hora de registrar un nadó: à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ, ç. La ñ no hi era. Però resulta que hi ha llengües, com el bretó, que sí que escriuen amb ñ. Uns pares, el 2017, van inscriure el seu fill amb el nom de Fañch. Un jutge els ho va negar perquè va argumentar que fer servir la ñ implicava "trencar la voluntat de l’Estat de dret per mantenir la unitat del país". Riu-te’n de les sentències del procés. Ara uns altres pares hi han tornat i un jutge, set mesos després del naixement, ha tornat a cridar l’alto. O canvien el nom del nen o l’Estat hi actuarà en conseqüència. Després del primer cas, el Tribunal d’Apel•lacions de Rennes va reconèixer el dret dels pares, però sembla que el cas no va dictar jurisprudència. No pas en les altes instàncies estatals, entestades en una campanya desproporcionada "a favor de la igualtat sense distinció d’origen". Potser hi hauria d’intervenir l’Estat espanyol i defensar, a Europa, la singularitat hispana... i la bretona.