Llei d’amnistia
Una capa per a Puigdemont
El líder de Junts té una sòlida experiència a dilapidar ponts i una empedreïda volença per triar la via més favorable als seus interessos particulars
Puigdemont és imprevisible. Ho va ser quan va fer marxa enrere i no va convocar eleccions després de l’1-O. També quan, després de la declaració d’independència, va aparèixer sobtadament a Brussel·les. Mirar d’aclarir el seu full de ruta és un esport de risc. Més d’un socialista es va posar les mans al cap quan Pedro Sánchez es va aventurar a formar Govern amb el seu suport. No sembla un carreu sòlid per elevar cap projecte. Massa canvi d’opinió –no sempre ajustat a la lògica ni a la lleialtat–, una sòlida experiència a dilapidar ponts –vegeu la sortida del Govern– i una empedreïda volença per triar la via més favorable als seus interessos particulars. Sempre per Catalunya, per descomptat. ¿I això què significa? Doncs, bàsicament, qualsevol opció que desgasti ERC. De la sanitat, l’educació o els preus de la vivenda ja s’encarregaran els tristos que estan per teixir solucions.
No, no és fàcil predir quins seran els següents passos de Puigdemont. La primera incògnita és el suport de Junts a la llei d’amnistia. Una part de l’enigma ja l’ha resolt el Tribunal Suprem amb la rocambolesca –en el sentit estricte de la paraula: "extraordinària, exagerada o inversemblant"– causa penal a Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami. Que en aquest mateix sac hagi caigut el diputat Ruben Wagensberg (ERC) convida a utilitzar un altre qualificatiu: ¿escandalós? ¿desassenyat? ¿inmenjable? Amb la inestimable contribució de l’alt tribunal, ja sabem que Puigdemont difícilment trobarà col·locació en l’amnistia. Malgrat això, sembla ser que l’acord amb el PSOE està pràcticament tancat. Deixar a la intempèrie centenars de persones seria, com a mínim, impopular.
Notícies relacionadesPerò la llei d’amnistia és només un pas, el misteri és si Junts acompanyarà Pedro Sánchez en aquesta procel·losa legislatura. Repassant el currículum de Puigdemont –vel·leïtat, deserció i interès propi– l’aposta per l’abandonament sembla sumar probabilitats. Pel seu nou escenari judicial, però també pel terra que trepitja Sánchez. Uns taulons cada vegada més dèbils i mal encaixats. ¿Què pot oferir-li el PSOE? Sent realistes, més aviat poc. Les defenses de Sánchez van caient una a una i la irrupció del cavall de Koldo –perdó, Troia– encara ha debilitat més la fortalesa.
Puigdemont sembla haver-se convertit en una obsessió per a la judicatura, un símbol del que els jutges interpreten com una burla, un atac a la seva autoritat i exemplaritat. Portar-lo a judici –i condemnar-lo– és un trofeu imprescindible per consolidar el seu poder. ¿Hi ha algú capaç de frenar aquesta obstinació? Per descomptat, el PP. El que tenyeix de blau el mapa autonòmic, el que domina els altaveus mediàtics i el que ha fet acostaments a Junts. ¿Per què triar l’escut amb fissures del PSOE quan Puigdemont podria apropar-se a qui guarda la capa protectora? Un indult a temps, potser després d’uns mesos de presó per al martirologi, i aquí pau i després glòria. De nou les dretes al poder.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
