Editorial

La via a la majoria

El sondeig del Gesop apunta que és possible una majoria del PP sense el llast d’un suport de Vox 

2
Es llegeix en minuts
La via a la majoria

El Periódico

L’últim sondeig del Gesop per als diaris del grup Prensa Ibérica col·loca el PP d’Alberto Núñez Feijóo a un pas de la majoria absolutament i còmodament situat per negociar suports o abstencions sense carregar amb el llast que va frustrar la seva investidura després de les eleccions de juliol:que els vots de Vox li fossin tan imprescindibles com insuficients i incompatibles amb qualsevol possible aritmètica parlamentària. El sondeig s’ha realitzat amb els resultats de les eleccions gallegues frescos en la memòria dels enquestats, després de l’embús de la llei d’amnistia però sense que s’hagi pogut processar encara l’impacte del cas de presumptes comissions per la compra de mascaretes que acorrala l’exministre José Luis Ábalos. Amb l’impacte, per tant, d’un èxit electoral el record del qual pot difuminar-se en el temps (o no tant si les pròximes europees el reafirmen), però també sense el d’un escàndol que encara no ha mostrat tot el seu potencial poder d’erosió de la imatge del PSOE de Pedro Sánchez, i sota la incerta ombra de l’amnistia.

La via a la majoria /

Però més enllà d’aquests imponderables, l’enquesta marca diverses tendències clares, coherents amb els moviments de fons que s’han manifestat en els comicis de Galícia. A l’esquerra del PSOE, la divisió entre un Sumar desgastat i un Podem amb pronòstic extraparlamentari, a to amb la deriva del seu discurs i la seva gestió de lideratge, no es tradueix en un transvasament de vots suficient cap al PSOE perquè l’actual majoria de govern torni a ser viable. A la dreta del PP, Vox s’encamina a quedar arraconat en la vociferació i la irrellevància parlamentària. I el PP es consolida com a opció de Govern gràcies a la confluència de vot presumiblement útil des de Vox i potencialment decebut des del PSOE.

Els resultats de Galícia van ratificar que el model del PP en aquesta comunitat (capaç d’integrar el vot conservador més tradicional, el vot nostàlgic que ha evitat que transmuti a Vox i el regionalisme de centre que ha incorporat al seu discurs des de la tornada de Manuel Fraga a la seva terra) és capaç de construir majories sòlides. Potser la campanya gallega (i les correccions que es van realitzar en el curs d’aquesta per sortir del paisatge de trinxeres a què l’arrossega l’atmosfera mediàtica madrilenya i en la qual tan còmode es troba Sánchez) hagi mostrat als que aspiren a passar o a dictar el discurs a Feijóo que hi ha altres vies per consolidar una base àmplia.

L’enquesta del Gesop apunta també a una de les vies d’aigua que amenacen l’actual majoria de govern. Només el 28% dels votants estan d’acord amb l’amnistia a l’independentisme. Presentar la mesura de gràcia com una via per a la normalització de la vida política a Catalunya i Espanya no sembla convèncer ni els que sí que recolzarien un programa de «reconciliació», el 47,5% dels enquestats. Que no hagi servit, a data d’avui, perquè el partit de Puigdemont moderi algunes exigències indigeribles per al votant mitjà espanyol torpedina seriosament els arguments per defensar-la com alguna cosa més que un gest tàctic amb rèdits només personals o de partit. Mentrestant, és possible que si la demoscòpia continua mostrant un panorama similar a aquest sondeig, no constitueixi precisament un estímul perquè Waterloo faci els passos finals per a l’acord.