Els joves i el cel esquerdat

D’aquí a unes setmanes se celebrarà el desè aniversari del naixement de Podem, i parlar de celebració sona a broma de mal gust. L’escriptor i filòsof Santiago Alba Rico, molt vinculat als inicis de la formació, escrivia aquest estiu sobre les eleccions que se celebrarien el 23-J: "La pròxima batalla electoral no enfronta diferents projectes polítics i diferents programes; no enfronta ni tan sols dos blocs ideològics. És una disputa ferotge entre l’odi i la tristesa". En aquesta batalla, la seva "opció trista" era Sumar.

Notícies relacionades

Esbufecs

Un cul en dues butaques

El que avui resulta tristíssim és buscar una cosa semblant a l’autocrítica davant el pèssim resultat de Sumar i Podem a Galícia. Llegir, per exemple, l’editorial de Canal Red (el mitjà de Pablo Iglesias) fa plorar. Mossega amb ganes Sumar: "Un projecte polític que no funciona". I aboca prosa vetusta sobre l’hecatombe de Podem: "Malgrat l’exigu resultat, la moral de la militància a Galícia no ha sortit, no obstant, tan tocada com es podria esperar gràcies a l’esforç realitzat, a l’afluència als mítings i, sobretot, al descobriment i l’excel·lent acompliment de la seva candidata Isabel Faraldo, que s’ha revelat com una aposta de futur".

¿De quin futur? En un grapat d’anys, han passat de la joventut a la ranciesa. De l’ambició a l’egolatria. De la il·lusió a la ira. Camí de la irrellevància, embardissats en les seves penes al llot, han esquerdat l’horitzó que van prometre. Trossos de cel escrostonat, això és l’únic que ofereixen als joves d’avui.