Redreçar la relació estratègica amb el Marroc

El viatge de Sánchez ha servit per reiterar el suport d’Espanya a la solució plantejada pel regne alauita amb relació al Sàhara Occidental. El president s’ha limitat a repetir la posició que va adoptar fa gairebé dos anys, sense entrar en detalls, com probablement haurien volgut les autoritats marroquines, que busquen convèncer els països que encara s’atenen a les resolucions de les Nacions Unides favorables a un referèndum d’autodeterminació.

Des d’aquell rupturista canvi de posició del Govern espanyol, les relacions amb el Marroc han millorat aparentment en gairebé tots els camps, singularment en el de la gestió dels fluxos migratoris i la seguretat. Així ho certifica aquesta visita, durant la qual Sánchez ha sigut rebut pel rei Mohamed VI i s’ha entrevistat llargament amb el seu homòleg marroquí, Aziz Akhannouch. En relació amb les migracions, Sánchez ha arribat a qualificar d’exemplar la col·laboració amb el Marroc, i ha esmentat la cooperació en matèria de fluxos regulars (amb l’anomenada migració circular) i l’acció conjunta contra les màfies que trafiquen amb immigrants. És cert que, l’últim any, l’acció de l’Armada i la Policia marroquines ha reduït substancialment l’arribada d’immigrants il·legals procedents del Marroc. No obstant, aquesta col·laboració bilateral ha mostrat els seus límits, a l’activar-se rutes alternatives des del Senegal o Mauritània cap a les Canàries. Això confirma que una gestió integral de les migracions només serà eficaç si involucra els països d’origen i la Unió Europea (UE). Queda per veure si els avanços anunciats amb relació a l’obertura de duanes a Ceuta i Melilla es concreten en un termini raonable. Aquesta normalització duanera, molt important per a aquestes dues ciutats, s’ha retardat, fins ara, per les reticències expressades pel Marroc en relació amb la normativa duanera que l’ha d’acompanyar.

El viatge del president espanyol ha coincidit amb les protestes dels agricultors espanyols, a qui Sánchez ha expressat la seva empatia des de Rabat, exigint una iniciativa europea contra la burocràcia i a favor de clàusules mirall amb què la UE estableixi condicions de reciprocitat per als productes agrícoles al firmar acords comercials amb tercers països. Un d’aquests països és el Marroc, i és probable que els interlocutors de Sánchez a Rabat considerin que aquestes clàusules són una limitació al seu desenvolupament econòmic i social. Mentre Sánchez intentava quadrar el cercle de les complexes relacions comercials amb un país com el Marroc, l’agricultura del qual competeix amb l’espanyola, centenars de tractors prenien el centre de Madrid esperant solucions que no arriben.