Entre la vidai la mort

1
Es llegeix en minuts
Entre la vidai la mort

Mai he tingut una bona relació amb la mort. Ja és molt que amb el pas dels anys hagi aconseguit incorporar-la al meu cap sense que destorbi tant com abans. La mort és l’únic de la vida que no té solució, per això morir-se és una merda i que es morin persones que estimes, encara més. Suposo que en el meu cas va influir decisivament el fet que perdés una germana a edat molt primerenca. Un dia ens vam ficar al llit, com cada nit, i al matí següent una meningitis se l’havia emportat. Vaig estar anys sense acudir a cap funeral, amb el temps se’m va passar. Però els meus pares, que en aquells moments esperaven un altre fill, van arrossegar fins al final dels seus dies una càrrega que cada Nadal es manifestava de manera especial. Els vaig recordar –i a la meva germana María Eugenia– llegint un llibre commovedor, que es titula Mamá, eres el amor de mi vida. La seva autora és la mare d’un nen de quatre anys, el Darío, que va morir al Retiro, a Madrid, al caure-li un arbre a sobre. La sinceritat de la Virginia et desarbora quan escriu que "el dolor per la mort d’un fill dura tota la vida. És un dolor perpetu que ens acompanyarà sempre, igual com l’amor cap al nostre fill mort. Ens dol la seva mort i, alhora, continuem estimant-lo profundament". He pres nota –per no oblidar-me’n– de les frases inconvenients que deixem anar en situacions tan dramàtiques i que en aquest cas van haver d’aguantar: "Ell no va patir... Heu de superar-ho... No ploris més... Sé com et sents...". ¿De veritat?

Notícies relacionades

No en tenim ni idea. Però aquesta barreja tan emotiva entre l’amor i el dolor m’ha connectat amb una història que fa pinta de final feliç. O a mitges.

La de l’ex primer ministre holandès, Dries van Agt, i la seva dona, Eugènie, que van decidir acollir-se a l’eutanàsia doble després de compartir 70 anys de vida. Tant de bo tots poguéssim estar als comandaments de la nau en un moment tan especial, quan es confirma que la vida és un camí que va de victòria en victòria... fins a la derrota final. Almenys en aquesta ocasió la partida va fer taules.