Vota Galícia

Tots aquests fenòmens són presents al procés electoral gallec, que avui tanca campanya. Aquesta, igual com la precampanya dominada per l’abocament accidental de pèl·lets, s’ha convertit en un camp de batalla a què el PP i el PSOE han traslladat les seves disputes a escala nacional en un moment especialment complex i crispat. Una circumstància que ha propiciat que les eleccions gallegues siguin interpretades com el primer test per avaluar aquests partits després d’una controvertida investidura.

Aquesta complexitat i crispació es deuen al fet que per primera vegada en la història democràtica no governa el partit que va quedar en primera posició a les eleccions generals, el PP, sinó el segon, el PSOE, en coalició amb Sumar i amb uns suports parlamentaris molt heterogenis i inestables obtinguts gràcies a un radical canvi de postura en una qüestió altament divisiva com és l’amnistia als encausats pel procés independentista. Una qüestió aliena a la política gallega que no només ha incidit a la campanya, sinó que ha marcat la seva recta final. Ha sigut conseqüència de la revelació feta per part del mateix PP, que en el marc de les converses amb Junts per Catalunya prèvies a la investidura hauria avaluat i descartat per anticonstitucional l’amnistia, però s’hauria plantejat la concessió d’uns indults condicionats. ¿Un contagi del debat procesista, o una forma de desconnectar el discurs del PP a Galícia del soroll que s’emet des de la capital?

Dilluns res evitarà que els resultats siguin interpretats en clau nacional. Si el PP perd la majoria absoluta, i per tant el govern, penjarà sobre Feijóo una espasa de Dàmocles que pot amenaçar la seva continuïtat al capdavant del partit, mentre que si guanya al seu feu natal en sortirà reforçat: però qualsevol resultat, positiu o negatiu, hauria de ser anotat també al compte de resultats del candidat del PP gallec. I al seu torn, el previsible retrocés del PSG pot suposar un toc d’atenció al PSOE i a l’estratègia del president del Govern central, tot i que podria quedar dissimulat si arribés a sumar amb el BNG. I són precisament les bones expectatives d’aquesta formació a les enquestes, un partit que per la seva mateixa naturalesa de partit d’àmbit no estatal fa de l’arena gallega el seu àmbit prioritari i que ha implementat una campanya purament en clau gallega, les que permeten plantejar que, més enllà dels cants de sirena fets pels líders nacionals massivament desplaçats a Galícia i per la introducció de temàtiques llunyanes, els electors distingeixen els tipus d’eleccions i hi voten en conseqüència.