Un seriós avís a la burocràcia europea

De l’entramat normatiu que envolta Brussel·les i els seus cercles concèntrics se n’han beneficiat dinosaures de la política que cobren els seus millors salaris com a professionals de la cosa, grups de pressió diversos i advocats especialistes en l’entramat brussel·lès, que es representen a ells o a qui els contracten. A aquestes hores, n’hi ha prou de realitzar una breu enquesta per saber que el ciutadà mitjà ni distingeix ni entén el funcionament de les institucions, tanta comissió i comissari, envoltats com estan d’un mur de funcionaris a les seves torres d’ivori.

No es tracta de posar en dubte la Unió Europea, que representa un escàs 6% de la població mundial, sinó de corregir-ne els excessos. Tampoc es tracta de caure en la trampa que aquest és un continent museu que ha perdut totalment la guerra contra les innovacions tecnològiques procedents dels EUA i Àsia. No tenim Microsoft, Apple, Nvidia, Amazon , Google o Meta; però Europa continua sent un calador de grandísimes empreses en sectors molt diversos. De la indústria del luxe francesa i italiana a la indústria clàssica alemanya. Europa és plena de pimes líders. També a Espanya. La singularitat econòmica i social europea és innegable. Té els seus actius.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La pandèmia va servir per rellançar una Unió que patia la crisi del Brexit i el pes, cada vegada més gran, dels partits radicals de les extremes dretes i les extremes esquerres al seu Parlament. El llançament dels fons europeus i d’una clara estratègia (batejada com a verda i digital) per fer un salt endavant va ser un impuls que, amb el pas del temps, va pedalant. Després de la covid-19, la invasió d’Ucraïna i el paper militar subsidiari de la Unió respecte als EUA ha tornat a resplendir. Un altre problema. La grip europea pot empitjorar en les eleccions de principis de juny. Els partits antieuropeistes hi podrien continuar guanyant pes. Seria la millor notícia per a Vladímir Putin i, a l’espera del que passi el 5 de novembre vinent als EUA, per a Donald Trump.

Les protestes i manifestacions realitzades pel sector agrícola d’aquest mes reflecteixen només la punta de l’iceberg d’un descontentament que ja és transversal sectorialment i transfronterer. Una crítica contundent a un sistema normatiu que es mira el melic. La grip regulatòria i el leviatan burocràtic, obstaculitzador per créixer, en què s’ha convertit la UE s’ha de corregir. Els enemics n’anhelen l’autodestrucció. Queda poc marge per evitar-ho.