Un músic inimitable

El mestre Ozawa es va graduar a l’Escola de Música Toho de Tòquio i el 1959 es va donar a conèixer al guanyar el Concurs de Directors de Besançon (França); més endavant va ampliar els seus estudis a Boston, al Tanglewood Music Center, i posteriorment va viatjar a Berlín, on va ser assistent de Herbert von Karajan i de Leonard Bernstein, triomfant amb la Filharmònica de Nova York i amb la Simfònica de San Francisco. La seva carrera als Estats Units el va catapultar per firmar contractes amb les principals cases discogràfiques i el 1973 va aconseguir coronar-se com a titular de la Simfònica de Boston, amb la qual va revisar i gravar un ampli repertori simfònic.

Després de gairebé tres dècades amb el conjunt nord-americà, Ozawa es va concentrar en la seva tasca al comandament de l’apartat musical de l’Òpera de Viena sense renunciar a continuar col·laborant amb conjunts de gran prestigi, com és el cas de la Filharmònica de Berlín, la Simfònica de Londres i l’Orquestra Nacional de França, i acudint com a convidat a les temporades de coliseus lírics com la Scala de Milà, l’Òpera de París, el Covent Garden de Londres i el Festival de Salzburg.

Divulgador musical

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

A l’Òpera de Viena, on aquests dies onegen les banderes a mig pal en la seva memòria, els músics el recorden per la importància que brindava als assajos de conjunt, en els quals s’involucrava amb intensitat i passió i sense recórrer al pensament jeràrquic propi de certes batutes cèlebres; per contra, Ozawa era un home tan savi com modest i el caracteritzava un tracte amable, així com un profund coneixement de les partitures que interpretava, tant d’òpera com simfòniques. Se’l recordarà, a més, per ser un gran divulgador musical que liderava projectes educatius infantils i juvenils. "Hem de fer tot el possible per presentar als nens la bellesa de la música. I si aconseguim que només un 1% dels 3.500 nens que assisteixen a una actuació s’entusiasmin amb la música, ja haurem aconseguit molt", va afirmar al respecte.

Entre moltes altres distincions, tenia el doctorat honoris causa d’universitats com la de Massachusetts-Amherst, la de Harvard i la Sorbona, del Conservatori de Nova Anglaterra i del Wheaton College de Norton. Va fundar l’Orquestra i el Festival de Saito Kinen (Matsumoto, Japó), va rebre un Emmy per una sèrie de TV dedicada a la seva relació amb la Simfònica de Boston, un Grammy per la seva gravació de L’enfant et les sortilèges i el 2002 va dirigir el concert de Cap d’Any de Viena.