El cas Alves marca el camí
L’Audiència de Barcelona es prepara per al que ja ha sigut batejat com El judici de l’any, el que just d’aquí set dies i al llarg de tres jornades asseurà al banc dels acusats el futbolista Dani Alves per un presumpte delicte d’agressió sexual amb penetració. L’exjugador del FC Barcelona, en presó preventiva des de fa un any i acusat per una jove que en el moment dels fets tenia 23 anys, s’enfronta a una condemna màxima de 12 anys de presó.
Com molt bé han explicat els periodistes d’EL PERIÓDICO Jesús G. Albalat i GuillemSánchez en els tres primers capítols del pòdcast En fora de joc, el cas ha marcat el camí en la lluita contra la impunitat dels grans mites de l’esport. La ràpida reacció de la víctima, dels responsables de seguretat de la discoteca Sutton, dels Mossos i de l’Hospital Clínic de Barcelona després de la presumpta violació han permès tancar una instrucció tan conscienciosa que ha forçat Alves a oferir fins a cinc versions diferents dels fets. El futbolista és innocent fins que no es demostri el contrari, però el seu recurs d’última hora a la ingesta d’alcohol com a atenuant és insultant i vomitiu.
Notícies relacionadesDel que no hi ha cap dubte és que el judici visualitzarà com ha variat la resposta de la societat espanyola davant la violència sexual contra les dones, més fins i tot després de l’entrada en vigor de la llei de garantia integral de la llibertat sexual (només sí és sí). Denunciar, reaccionar, acompanyar i reparar el mal són verbs que haurien de ser universals en aquests casos, amb independència de qui sigui el presumpte agressor.
L’any del s’ha acabat cal esperar que l’efecte mirall del cas Alves contribueixi a posar davant de la justícia altres presumptes agressors sexuals, com l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales (pel seu petó no consentit a Jenni Hermoso), i el cineasta Carlos Vermut (acusat de violència sexual per tres dones). Tolerància zero.
